L’objectiu d’aquest estudi és resseguir les aportacions de Domènec Guansé en el camp de la traducció durant els anys vint i trenta. Conegut en qualitat de crític literari, de periodista o de narrador, la dedicació a l’ofici traductor ha restat sovint eclipsada, però es tracta d’un aspecte de la seva trajectòria professional que ha d’ésser revalorat en la mesura que presenta fortes interrelacions amb les altres facetes de la seva dedicació a les lletres. Així, les versions que oferí Guansé d’obres cabdals de la literatura francesa, com Manon Lescaut, de l’Abat Prévost, o Bell amic, de Guy de Maupassant, permeten comprendre millor el paper que juguen les traduccions en el context literariocultural de preguerra, tant pel que fa a models novel·lístics per als escriptors catalans com pel que fa a la captació del públic lector.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados