Valère Bernard escrivan a gravaire (1860-1936):: figuras de femnas dusca a la Legenda d'Esclarmonda

• Ginestet, Joëlle ^[1]
  1. [1] Université de Toulouse

     Université de Toulouse

     Arrondissement de Toulouse, Francia

     
• Localización: Anuari Verdaguer, ISSN 1130-202X, Nº. 25, 2017, págs. 123-147
• Idioma: francés
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Valèri Bernard (Valère Bernard),literat i gravador marsellès, va crearuna obra entre 1883 i 1936 en la qualva privilegiar la llengua occitana:els seus versos i la seva prosa es vananar enriquint amb el pas del temps.Havent començat a escriure en dialecteprovençal i en parlar marsellèsen un entorn felibrenc, va acabar elseu recorregut amb publicacions queanaven en la línia de l’occitanismede la Societat d’Estudis Occitans.Va perseguir una Bellesa ideal de laqual va oferir una representació visualcom a gravador, pintor, escultoro fotògraf, però el seu objectiu nova ser pas la imitació de la natura.Passant de les evocacions naturalisteso melodramàtiques al simbolisme, laseva aproximació artística plàstica, laseva manera d’escriure el paisatge iels homes, i en particular les dones através d’una profunda subjectivitat,l’havia de conduir, segons ell mateix, ala Bellesa espiritual, l’única cosa capaçde superar els mals terrenals.Mentre anem a la recerca de lesseves figures femenines, que són nombrosesen la seva obra i que sobrepassende vegades la representacióantitètica de l’àngel i el dimoni, ensdemanarem quin paper juguen en laseva poesia, en la seva prosa i en algunsdels seus gravats. Descobriremun Valèri Bernard que empatitzavaamb les recerques estètiques del seusegle (per exemple, Baudelaire, Puvisde Chavannes, Felicien Rops...), alhoraque avançava en la seva trajectòriaescrita en llengua occitana, fins al seudrama líric La Legenda d’Esclarmonda,publicat a Barcelona el 1936 amb unprefaci de Josep Carbonell. Ens adonaremque la bellesa femenina plenad’ambigüitats i dotada de múltiplesfacetes que ens ofereix l’autor, enscondueix de fet a un ideal d’amorsenzill: Valèri Bernard, anomenat«Lou Pantaïaire» [el somiador], queva tornar-se cec a la fi de la seva vida ique va estar preocupat per l’origen delmal, aconsegueix de convèncer-nosque l’art és fonamental en qualsevolvida humana.