Resumen de La imagen de China en la literatura del exilio y la configuración de un paisaje cultural
- español
El artículo estudia la imagen literaria de China en la literatura del exilio español, a través de las obras de tres autores invitados por el gobierno chino: Sonríe China (1958) de Mª Teresa León y Rafael Alberti y Andanzas por la nueva China (2017) de Cesar M. Arconada. Estos autores, destacados componentes de la Edad de Plata de la literatura española, narran sus viajes por la China de Mao Zedong tras la Revolución Comunista. Sus experiencias basculan entre la fascinación y la disidencia. Con este material, analizamos los elementos comunes y los rasgos específicos de cada uno de los autores que junto con el análisis de los cambios acaecidos en China permiten configurar un paisaje cultural y una valoración del mismo.
- català
L'article estudia la imatge literària de Xina en la literatura de l'exili espanyol, a través de les obres de tres autors convidats pel govern xinés: Sonríe China (1958) de Mª Teresa León i Rafael Alberti i Andanzas por la Nueva China (2017) de Cessar M. Arconada. Aquests autors, destacats components de l'Edat de Plata de la literatura espanyola, narren els seus viatges per la Xina de Mao Zedong després de la Revolució Comunista. Les seues experiències basculen entre la fascinació i la dissidència. Amb aquest material, analitzem els elements comuns i els trets específics de cadascun dels autors que juntament amb l'anàlisi dels canvis esdevinguts a Xina permeten configurar un paisatge cultural i una valoració del mateix.
- English
The article studies the literary image of China, in the Spanish exile literature, through the novels of three authors invited by the chinese government: Sonríe China (1958) by Mª Teresa León and Rafael Alberti and Andanzas por la nueva China (2017) by Cesar M. Arconada. These writers, who were prominent authors of the Edad de Plata (Silver Age) of Spanish literature, narrate the journeys they made to the new China of Mao Zedong after the Communist Revolution. Their experiences present a specific rhetoric that revolves around fascination and dissidence. With this information, common elements and specific features of each author are analysed, together with the study of changes that have taken place in China. All these factors allow us the configuration of a cultural landscape and an appreciation of it.
