Resumen de L'entrevista: Luisa Elena Delgado. La crítica de la normalitat
Luisa Elena Delgado va néixer a Caracas, en el si d'una família de pare i mare madrilenya. El pare, conservador, havia emigrat a Veneçuela per raons econòmiques. La família de la mare, gent treballadora i socialista, a causa de l'opressió política i econòmica de la postguerra. Quan era petita, la família va tornar a Espanya, on ella es va educar. Es va llicenciar en Filologia hispànica a la Universidad Complutense de Madrid i va marxar a fer el doctorat als estats Units, on resideix d'aleshores ençà. És catedràtica de Literatura, Teoria Crítica i Estudis de Gènere de la Universitat d'Iññinois (Urbana-Champaign), on actualment dirigeix l'Escola de Literatures,Cultures i Lingüística. Entre 2013 i 2015 va viure a Barcelona, on va dirigir el programa d'Educació a l'exterior de les universitats de Califòrnia i Illinois, en cooperació amb la Universitat de Barcelona. Aquells anys va permetre-li entrar en contacte amb la realitat catalana, i observar de prop, com continua fent, el "procés" independentista català. És especialista en anàlisi i història cultural, amb especial èmfasi en la construcció retòrica, ideològica i política de la cultura de normalitat i consens de la democràcia espanyola. Entre les seves nombroses publicacions cal destacar el llibre La nación singular: Fantasías de la normalidad democratica española (1996-2011), publicat per Siglo XXI el 2014, amb el qual va ser finalista del premi Nacional d'Assaig el 2015. El 2016 va publicar amb Vanderbilt University Press el volum Engaging the Emotions in Spanish History and Culture, from the Enlightment to the present, coeditat amb Pura Fernández (CSIC) i Jo Labanyi (NYU). La versió espanyola, La cultura de las emociones y las emociones de la cultura española contemporáneaa, va ser publicada pe Cátedra el 2018. És editora d'una col·lecció sobre estudis culturals hispànics contemporanis de la Liverpool University Press, i coeditora del Journal of Spanish cultural Studies. És també editora associada del Journal of Iberiam and Latin American Studies i pertany al consell editorial de diverses revistes especialitzades dels Estats Units, el Regne Unit i Llatinoamèrica. Ha estat avaluadora del National Humanities Center (EUA), del CSIC i de l'ANEP a Espanya, entre altres institucions internacionals. Ha col·laborat enprojectes transnacionals com "Littérature et démocratie (19e-21e siècles):approches théoriques, historiques et comparatives" (CNRS, França, 2017-2020) i "Llengua, cultura i identitat en l'era global" (Universitat Oberta de Catalunya, 2012-2015). La seva labor professional ha rebut nombroses beques i reconeixements. Entre els més recents (2018), el títol de University Scholar que atorga la Universitat d'Illinois a un grup selecte d'investigadors de totes les disci`plines per les seves trajectòries d'especial distinció i reconeixement internacional. L'entrevista es va fer aprofitant una estada recent a Barcelona, on va prendre part en la trobada "Catalunya-Espanya: què ens ha passat?, organitzada al novembre passat per l'Escola Europea d'Humanitats sota la direcció de Josep Ramoneda i Josep M. Muñoz, i s'ha completat per mail.
