Reconeixement i cooperació en la intervenció en infància en risc social

• Joan Ibáñez Perera ^[1]
  1. [1] Generalitat de Catalunya

     Generalitat de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa, ISSN-e 2339-6954, ISSN 1135-085X, Nº. 47, 2011 (Ejemplar dedicado a: Temps educatius i socials), págs. 97-106
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Recohnition and cooperation in intervening with children at social risk
  • Reconocimiento y cooperación en la intervención en infancia en riesgo social
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Frente al progresivo aumento de las tareas de carácter burocrático presente en el ámbito de la atención a menores en riesgo social, es conveniente recordar la existencia de otras formas de intervención que apuestan por lograr un auténtico trabajo conjunto de profesionales y familias. La cooperación resulta un concepto central que implica el reconocimiento por parte de los profesionales a los menores y a sus familias como sujetos de pleno derecho, con dificultades y conflictos, pero también con capacidades conservadas. En el presente artículo se plantea una reflexión sobre los conceptos de reconocimiento y cooperación aplicados a ese ámbito y se exponen los puntos básicos que de ellos se derivan en aquellas prácticas que los incorporan.

  • English

    Faced with the increasing workload of bureaucracy involved in assisting minors at social risk, it should be remembered that there are other forms of intervention that support achieving solid results from families and professionals working together. Cooperation becomes a central concept, requiring professionals to recognise minors and their families as persons with full rights who are experiencing difficulties and conflicts, but who also have capacities in reserve. The article reflects the concepts of recognition and cooperation applied to the subject, and describes the basic points arising from putting these into practice.

  • català

    Enfront del progressiu augment de les tasques de caràcter burocràtic present en l’àmbit de l’atenció a menors en risc social, és convenient recordar l’existència d’altres formes d’intervenció que aposten per aconseguir un autèntic treball conjunt de professionals i famílies. La cooperació esdevé un concepte central que implica el reconeixement per part dels professionals als menors i a les seves famílies com a subjectes de ple dret, amb dificultats i conflictes, però també, amb capacitats conservades. En aquest article es planteja una reflexió sobre els conceptes de reconeixement i cooperació aplicats a aquest àmbit i s’exposen els punts bàsics que d’ells es deriven en aquelles pràctiques que els incorporen.