Resumen de Cap a una literatura fiduciària: inscripcions del signe monetari i (re)problematitzacions de l’escriptura a l’obra de Tanguy Viel
- català
Més enllà de la simple tematització dels diners i de la seva influència sobre les existències individuals i les relacions socials dels personatges, bona part de la narrativa de Tanguy Viel problematitza l’economia monetària com a sistema d’intercanvi simbòlic en la seva doble dimensió semiòtico-estructural i sociosimbòlica. Aquesta problematització es porta a terme mitjançant la reinterpretació dels codis genèrics i l’exploració del concepte mateix de ficció, no únicament com a principi constituent del text literari, sinó com a fonament ontològic de tot intercanvi simbòlic. El present article planteja la possibilitat de llegir en la poètica de l’autor algunes de les claus de l’evolució de la narrativa francesa de l’extrem contemporani a partir del seu diàleg amb l’economia monetària.
- English
Beyond the literary treatment of money as a theme and its influence on characters’ individual lives and social relationships, a significant part of Tanguy Viel’s work questions monetary economics as a symbolic system of exchange in its double dimension, semiotic-structural and socio-symbolic. Said problematization is carried out through the re-interpretation of generic codes and the exploration of the notion of fiction itself, not just as the fundamental principle of the literary text but as the ontological basis of any symbolic exchange. This article suggests that Viel’s poetics offer some of the keys to the evolution of contemporary French narrative in light of its dialogue with monetary economics.
- français
Au-delà d’une simple thématisation de l’argent et de son influence sur les existences individuelles et les rapports sociaux des personnages, Tanguy Viel entreprend dans plusieurs de ses romans de problématiser l’économie monétaire en tant que système d’échange symbolique à double nature : sémiotique-structurale et socio-symbolique. Une problématisation axée sur une relecture des codes génériques et une remise en question de l’idée même de fiction, non seulement en tant que principe constitutif du texte littéraire, mais également en tant que fondement ontologique de tout échange symbolique. Notre étude interrogera la possibilité de lire dans la poétique de la fiction développée par l’auteur quelques clés fondamentales pour comprendre l’évolution de la littérature française de l’extrême contemporain à la lumière de son dialogue avec l’économie monétaire.
