Polígono industrial potenciando la cohesión urbana con criterios sostenibles (2016)

• Autores: André Luis Berri, Typhanie Cosmao, Miguel García, Paula Pinilla
• Localización: On the W@terfront, ISSN-e 1139-7365, Vol. 60, Nº. 2, 2018 (Ejemplar dedicado a: Cohesión urbana. Mejorando la conectividad entre Baró de Viver y Bon Pastor (II)), págs. 3-33
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Industrial estate: enhancing urban cohesion with sustainable criteria
  • Polígon industrial: potenciant la cohesió urbana amb criteris sostenibles
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Polígono industrial: potenciando la cohesión urbana con criterios sosteniblesContemplar el territorio como un entramado de relaciones sociales que trasciende de una delimitación geográfica y/o administrativa, permite acercarse a esquemas conceptuales que complejizan el territorio, más aún cuando se percibe a través de la observación participante y diversas fuentes secundarias como primarias, la necesidad de conectar barrios, para lograr un territorio próximo, compacto y sostenible, en el que se vincula el polígono ya no como una frontera física y social, sino como puente de articulación entre los barrios del Bon Pastor y Baró de Viver.Por tanto, el polígono industrial del Barrio Bon Pastor y su ubicación estratégica, es un pretexto para poder acercar tanto el barrio Baró de Viver como Bon Pastor, acercarlos implica conocer las barreras tanto físicas como sociales y de ahí realizar intervenciones socio urbanísticas que logren mitigar los niveles de segregación socio espacial y proyectarse hacia un escenario que visibilice sus prácticas e implicaciones para el sector productivo y comercial para la ciudad, como que propenda por la accesibilidad y por ende la conectividad entre los barrios Baró de Viver como Bon Pastor y  éstos a la vez con el resto de la ciudad.Realizar una intervención en el espacio público del polígono industrial implica acercar y converger tanto las dinámicas residenciales como productivas que permite viabilizar procesos de regeneración urbana que, contando con la premisa de cohesión urbana, pueda incentivar el esquema de la movilidad invertida, donde la prioridad es el peatón, seguido del carril de bicicleta, transporte público y por ende el transporte motorizado particular. Adicional aesta iniciativa de priorizar la movilidad no motorizada, se pretende vincular a través del diseño prácticas y acciones que favorezca la eficiencia energética, como la implantación de individuos arbóreos y demás elementos vegetaleslocales que contribuyan con sus texturas, olores, colores no solo a reconfigurar el espacio, sino que sirvan para filtrar el ambiente, cambio paisajístico más amigable y de confort, sino que adicionalmente le otorgue al polígono avancesen torno a la sostenibilidad.Estos cambios a nivel urbanístico tendrán entonces la finalidad de mantener la estructura productiva e industrial como uno de los objetivos de los Planes de Actuación Municipal, pero mejorando su espacio público para facilitar la conectividad urbana y por ende la cohesión social y urbana entre los dos barrios que asume la transición del polígono industrial como un espacio que le apuesta por la eficiencia ambiental.Sin embargo, indistintamente de la naturaleza cambiante de los agentes urbanos, que ciertamente presenta una indefinición teórica e inestabilidad en la conformación del espacio de interfaz, se puede establecer, a priori, un acercamiento tanto formal, espacial y funcional como teórico, sobre la base de un espacio común de soporte, contención y articulación, que para este caso de estudio es el espacio público y más específicamente la calle. 

  • català

    Polígon industrial: potenciant la cohesió urbana amb criteris sosteniblesContemplar el territori com un entramat de relacions socials que transcendeix d’una delimitació geogràfica i / o administrativa, permet acostar-se a esquemes conceptuals que complejizan el territori, més encara quan es percep a través de l’observació participant i diverses fonts secundàries com primàries, la necessitat de connectar barris, per aconseguir un territori proper, compacte i sostenible, en el qual es vincula el polígon ja no com una frontera física i social, sinó com a pont d’articulació entre els barris del Bon Pastor i Baró de Viver. Per tant, el polígon industrial del Barri Bon Pastor i la seva ubicació estratègica, és un pretext per poder acostar tant el barri Baró de Viver com Bon Pastor, apropar-los implica conèixer les barreres tant físiques com socials i d’aquí fer intervencions soci urbanístiques que aconsegueixin mitigar els nivells de segregació soci espacial i projectar-se cap un escenari que visibilitzi les seves pràctiques i implicacions per al sector productiu i comercial per a la ciutat, com que propendeixi per l’accessibilitat i per tant la connectivitat entre els barris Baró de Viver com Bon Pastor i aquests a alhora amb la resta de la ciutat. Realitzar una intervenció en l’espai públic del polígon industrial implica apropar i convergir tant les dinàmiques residencials com productives que permet fer viable processos de regeneració urbana que, comptant amb la premissa de cohesió urbana, pugui incentivar l’esquema de la mobilitat invertida, on la prioritat és el vianant, seguit del carril de bicicleta, transport públic i per tant el transport motoritzat particular. Addicional a aquesta iniciativa de prioritzar la mobilitat no motoritzada, es pretén vincular a través del disseny pràctiques i accions que afavoreixi l’eficiència energètica, com la implantació d’individus arboris i altres elements vegetals locals que contribueixin amb les seves textures, olors, colors no només a reconfigurar l’espai, sinó que serveixin per filtrar l’ambient, canvi paisatgístic més amigable i de confort, sinó que addicionalment li atorgui al polígon avenços al voltant de la sostenibilitat.Aquests canvis a nivell urbanístic tindran llavors la finalitat de mantenir l’estructura productiva i industrial com un dels objectius dels plans d’actuació municipal, però millorant el seu espai públic per facilitar la connectivitat urbana i per tant la cohesió social i urbana entre els dos barris que assumeix la transició del polígon industrial com un espai que li aposta per l’eficiència ambiental.Sin això, indistintament de la naturalesa canviant dels agents urbans, que certament presenta una indefinició teòrica i inestabilitat en la conformació de l’espai d’interfície, es pot establir , a priori, un acostament tant formal, espacial i funcional com teòric, sobre la base d’un espai comú de suport, contenció i articulació, que per a aquest cas d’estudi és l’espai públic i més específicament carrer.(carrer) en relació als usos i funcions, i d’aquests amb les xarxes i sistemes estructurants de la ciutat, i 2) des de l’ordenament i repartiment físic dels interfases en l’espai urbà, que es defineix en part pels graus de complementarietat, compatibilitat i interconnexió dels mateix. La complexitat present, en relació a l’articulació dels diferents elements i agents urbans abans descrits, estableixen un perspectiva multi-escalar i canviant de la concepció teòrica i pràctica de la conformació de l’espai d’interfície a la ciutat. No obstant això, indistintament de la naturalesa canviant dels agents urbans, que certament presenta una indefinició teòrica i inestabilitat en la conformació de l’espai d’interfície, es pot establir, a priori, un acostament tant formal, espacial i funcional com teòric, sobre la base d’un espai comú de suport, contenció i articulació, que per a aquest cas d’estudi és l’espai públic i més específicament carrer.

  • English

    Industrial estate: enhancing urban cohesion with sustainable criteriaContemplating the territory as a network of social relations that transcends geographical boundaries and / or administrative, can approach conceptual schemes that complicate the territory, especially when it is perceived through participant observation and various secondary sources such as primary, the need to connect neighborhoods to achieve a closer territory, compact and sustainable land use planning, in which the polygon is bound no longer as a physical and social border, but as joint bridge between Bon Pastor and Baró de Viver. Therefore, the industrial area of Barrio Bon Pastor and its strategic location, is a pretext to bring Baró de Viver and Bon Pastor closer. Closer involves knowing both physical barriers and social and hence make urban socio interventions that would mitigate levels of spatial partner and project into a scenario that make visible their practices and implications for the productive and commercial sector for the city segregation, as that tends accessibility and therefore connectivity between Baró de Viver as Bon Pastor and these while the rest of the city. An intervention in the public space of the industrial estate involves binging and converge both residential dynamic and productive that allows viable processes of urban regeneration, with the premise of urban cohesion, can encourage the scheme of inverted mobility, where the priority is pedestrian, bicycle lane followed, public transport and therefore the private motor transport. In addition to this initiative to prioritize non-motorized mobility, it aims to link through practical design and actions that promotes energy efficiency, as the introduction of arboreal individuals and other local plant elements contribute their textures, smells, colors not only reconfigure the space, but serve to filter the environment, friendlier landscape change and comfort, but additionally granted the estate developments around sustainability. These urban changes shall aim to maintain the productive and industrial structure as one of the objectives of the Municipal Action Plans, but improving its public space to facilitate urban connectivity and therefore the social and urban cohesion between the two neighborhoods assuming the transition of the industrial estate as a space that commitment to environmental efficiency.