Spatio-temporal segregation by sex of Chiffchaffs Phylloscopus collybita during the non-breeding period in northern Iberia

• Juan Arizaga Martínez ^[1] ; Eneko Díez ^[1] ; Iñaki Aranguren ^[1] ; Itziar Asenjo ^[1] ; Juan F. Cuadrado ^[1] ; Javier Goikoetxea ^[1] ; Alfredo Herrero Gorrotxategi ^[1] ; José Ignacio Jauregi ^[1] ; Agustín Mendiburu ^[1] ; José M. Sánchez ^[1]
  1. [1] Aranzadi Sciences Society. Department of Ornithology
• Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 31, 2015, págs. 1-6
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Segregación espacio-temporal por sexos en el Mosquitero común Phylloscopus collybita durante el periodo no reproductor en el norte de Iberia
  • Segregació espaciotemporal per sexes en el Mosquiter comú Phylloscopus collybitadurant el període no reproductor al nord d’Ibèria
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Con el objetivo de entender la segregación espacio-temporal dependiente de sexo en el Mosquitero común fuera de la época reproductora, se analizaron los datos obtenidos en una estación de anillamiento del norte de Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) con el fin de comprobar en qué medida la proporción de sexos en el norte de Iberia varía significativamente respecto a las proporciones sesgadas de hembras detectadas en otras zonas del sur de la Península Ibérica. El periodo de muestreo duró ocho meses de septiembre a marzo/abril del año siguiente, empezando en septiembre de 2003 hasta marzo de 2010. La longitud del ala fue mayor en invierno que durante la migración de otoño y primavera, lo que indicaría que los machos fueron proporcionalmente más abundantes durante el invierno. Por el contrario, la longitud del ala no difirió entre los hábitats de captura, por lo que la proporción de sexos no dependió de este factor. La longitud del ala de los mosquiteros capturados en otoño y recaptura-dos después una o más veces (ya sea en otoño o más tarde; 59,3 ± 0,7 mm) difirió significativamente de la longitud media del ala de los mosquiteros capturados en otoño y que nunca fueron recapturados (57,5 ± 0,2 mm), lo que sugiere que los machos fueron más propensos a asentarse en la zona que las hembras. Aunque no calculamos la proporción de sexos directa-mente, hemos obtenido una longitud alar promedio en invierno > 59 mm. Este promedio es sólo ligeramente inferior al observado en machos en Francia durante el invierno, y notablemente mayor que los valores me-dios publicados para las hembras en conjunto. Por lo tanto, nuestros datos están de acuerdo con la hipótesis de que la población de mosquiteros comunes durante el invierno en nuestra zona de estudio está sesgada hacia los machos, ya que estructuralmente nuestra población es más cercana a las de Francia que a las de regiones ibéricas situadas más al sur. Por lo tanto, el norte de Iberia quizás constituya el límite sur del rango de distribución en donde los machos son más abundantes que las hembras en invierno.

  • català

    Amb l’objectiu d’entendre la segregació espaciotem-poral depenent de sexe en el Mosquiter comú fora de l’època no reproductora, es van analitzar les dades obtingudes en una estació d’anellament del nord d’Ibèria (Txingudi, Guipúscoa) per tal de comprovar en quina mesura la proporció de sexes al nord d’Ibèria varia significativament respecte les proporcions esbiai-xades de femelles detectades en altres zones del sud de la península Ibèrica. El període de mostreig va durar vuit mesos de setembre a març/abril de l’any següent, començant el setembre de 2003 fins al març de 2010. La longitud de l’ala va ser major a l’hivern que durant la migració de tardor i primavera, el que indicaria que els mascles van ser proporcionalment més abundants durant l’hivern. Per contra, la longitud de l’ala no va diferir entre els hàbitats de captura, de manera que la proporció de sexes no va dependre d’aquest factor. La longitud de l’ala dels mosquiters capturats a la tardor i recapturats després una o més vegades (ja sigui a la tardor o més tard; 59,3 ± 0,7 mm) va diferir significativament de la longitud mitjana de l’ala dels mosquiters capturats a la tardor i que mai no van ser recapturats (57,5 ± 0,2 mm), el que suggereix que els mascles van ser més propensos a assentar-se a la zona que les femelles. Encara que no hem calculat la proporció de sexes directament, hem obtingut una longitud alar mitjana a l’hivern > 59 mm. Aquesta mitjana és només lleugerament inferior a la longitud de l’ala dels mascles observats a França durant l’hi-vern, i notablement més gran que els valors mitjans publicats per a les femelles en conjunt. Per tant, les nostres dades estan d’acord amb la hipòtesi que la població dels mosquiters comuns durant l’hivern a la nostra zona d’estudi està esbiaixada cap als mascles, ja que estructuralment la nostra població és més propera a les de França que a les de regions ibèriques situades més al sud. Per tant, el nord d’Ibèria potser constitueix el límit sud del rang de distribució on els mascles són més abundants que les femelles a l’hivern.

  • English

    As a contribution to the understanding of the sex-dependent spatio-temporal segregation of Chiffchaffs across their wintering range, we analysed data obtained at a ringing station in northern Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) to test to what extent the sex composition in northern Iberia varied from the female-biased ratios detected further south in the Iberian Peninsula. The sampling period lasted for eight months from September to the following March/April (September 2003–March 2010). Wing lengths were longer in winter than in autumn and during spring migration, indicating that males were proportionally more abundant during the winter. By contrast, wing lengths did not differ between capture habitats, indicating that the sex ratio did not depend on habitat. Mean wing lengths of Chiffchaffs captured in autumn and recaptured once or more (either in autumn or later; 59.3 ± 0.7 mm) differed from the mean wing lengths of the Chiffchaffs captured in autumn that were not recaptured (57.5 ± 0.2 mm), which suggests that males were more likely to use the area than females. Although we did not estimate the sex ratios directly, we did obtain a mean wing length in winter of >59 mm. This mean is only slightly shorter than the mean wing length observed for males in France during the winter, but noticeably longer than the overall mean values reported for females. Thus, our data agree with the idea that the population of Chiffchaffs during the winter at our zone is male biased and is structurally closer to France than to regions situated further south. Thus, northern Iberia probably constitutes the southern edge of the part of the Chiffchaff’s range where males are visibly more abundant than females in winter.