Resumen de Ecología y evolución de las interacciones parásito de cría- hospedador: un estudio longitudinal con individuos marcados

Mercedes Molina Morales, Juan Gabriel Martínez, Jesús Miguel Avilés

• español

  Las interacciones entre lo parásitos de cría aviar y sus hospedadores proporcionan un sistema ideal para el estudio de su coevolución. En concreto, el sistema que forman el Críalo europeo Clamator glandariusy su principal hospedador, la Urraca Pica pica, ha proporcionado evidencias robustas sobre el efecto del parasitismo de cría en el éxito reproductivo del hospedador y la evolución de mecanismos de defensa en el hospedador que contrarestan estos efectos. Sin embargo, son muy escasos los estudios a largo plazo que aborden aspectos relacionados con los patrones de uso de los hospedadores por los parásitos, y los mecanismos de defensa desde la perspectiva individual del hospedador. En este trabajo se utiliza en sistema críalo-urraca para abordar estas cuestiones, mediante estudios poblacionales y longitudinales.Los resultados muestran la importancia del estu-dio de los patrones de parasitismo, expresión de los rasgos fenotípicos y de los comportamientos defensi-vos a lo largo de los años y de la vida del individuo. Los hallazgos encontrados sugieren la necesidad de considerar la estructuración del parasitismo dentro de las poblaciones y la influencia de factores abióticos ajenos a la interacción como aspectos que podrían determinar la dinámica coevolutiva de la interacción. Asimismo, los resultados indican que la ontogenia puede jugar un papel muy relevante en la expresión de las defensas. La consideración de estos aspectos (i.e., parasitismo estructurado, clima y ontogenia), ofrecen novedosas perspectivas para el entendimiento de las dinámicas ecológicas y evolutivas entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores.

• català

  Les interaccions entre els paràsits de cria i els seus hostes proporcionen un sistema ideal per a l’estudi de la seva coevolució. En concret, el sistema que formen el Cucut reial Clamator glandarius i el seu principal hoste, la Garsa Pica pica, ha proporcionat evidències robustes sobre l’efecte del parasitisme de cria en l’èxit reproductor de l’hoste i l’evolució de mecanismes de defensa en l’hoste que contraresten aquest efecte. No obstant això, són molt escassos els estudis a llarg ter-mini que abordin aspectes relacionats amb els patrons d’ús dels hostes per part dels paràsits, i els mecanismes de defensa des de la perspectiva individual de l’hoste. En aquest treball s’utilitza en sistema Cucut-Garsa per abordar aquestes qüestions, mitjançant estudis poblacionals i longitudinals. Els resultats mostren la importància de l’estudi dels patrons de parasitisme, expressió dels trets fe-notípics i dels comportaments defensius al llarg dels anys i de la vida de l’individu. Els resultats també suggereixen la necessitat de considerar l’estructuració del parasitisme dins de les poblacions i la influència de factors abiòtics aliens a la interacció com a aspectes que podrien determinar la dinàmica coevolutiva de la interacció. Tanmateix, els resultats indiquen que l’ontogènia pot jugar un paper molt rellevant en l’expressió de les defenses. La consideració d’aquests aspectes (és a dir, parasitisme estructurat, clima i ontogènia), ofereixen noves perspectives per a la comprensió de les dinàmiques ecològiques i evolutives entre els paràsits de cria i els seus hostes en les aus.

• English

  Avian brood parasites and their hosts provide an ideal system for studying coevolution. The system consisting of Great Spotted Cuckoos Clamator glandarius and their Magpie Pica pica host provides clear support for the effect of brood parasitism on the reproductive success of hosts and on the evolution of host defensive mechanisms designed to counteract the negative effects of parasitism. However, long-term studies using marked birds addressing issues related to patterns of host use by parasites and defense mechanisms in hosts are still very scarce. Here, we use cross-sectional and longitudinal studies to review the evolution of defensive mechanisms against parasitism and patterns of parasitism in a population of Magpies and Great Spotted Cuckoos. Our results show the importance of long-term studies of individual birds when attempting to characterize patterns of parasitism and the expression of phenotypic traits and defensive behavior at population level. Our findings suggest that brood parasitism can be structured within host populations, and provide support for the possible influence of external abiotic factors as potential elements determining the co-evolutionary dynamics of parasite-host interactions. In addition, we demonstrate that ontogeny may play a key role in the expression of host defenses. In conclusion, the study of structured parasitism, climatic factors and ontogeny, whose importance can only be quantified by performing individual-based, long-term studies, provides intriguing and deeper perspectives for understanding the ecology and evolution of avian brood parasites and their hosts.