Pere Vila (ca. 1465-1538) fou el primer membre d’una nissaga de cinc organistes i compositors, que van regir les organisties de les catedrals de Vic, València, Lleida i Barcelona, entre el darrer quart del segle xv i el primer terç del xvii. Format, probablement, amb Gabriel Terrassa a Barcelona, fou organista de les catedrals de Vic (1502-1509, 1523) i València (1510-1517, 1522, 1525-1538). La seva estada a València coincidí amb la presència de Mateu Fletxa al capdavant del magisteri de la capella, època en què el seu jove nebot Pere Alberch (1517-1582) hi completà la formació. La identitat de Pere Vila no tan sols ha estat habitualment confosa amb la de Pere Alberch, sinó que ha generat dubtes raonables a l’hora d’establir el catàleg de l’obra d’ambdós compositors, arran de la diversitat de fonts en què l’autoria ha pervingut sota una única forma nominal: «Vila». En l’estudi es fa l’atribució del Magnificat (BC: M 1167, olim E: TarazC 2/3) a Pere Vila i se’n presenta la transcripció al seu terme.
Pere Vila (circa 1465-1538) was the first member of a line of five organists and composers who led the organistships of the cathedrals of Vic, Valencia, Lleida and Barcelona between the last quarter of the 15th century and the first third of the 17th. Probably trained under Gabriel Terrassa in Barcelona, he was the organist of the cathedrals of Vic (1502-1509, 1523) and Valencia (1510-1517, 1522, 1525-1538). His stay in Valencia coincided with the presence of Mateu Fletxa as the chapel master, in a period when his young nephew Pere Alberch (1517-1582) was completing his training there. The identity of Pere Vila has not only been commonly confused with that of Pere Alberch but it has also given rise to reasonable doubts when establishing the catalogue of the work of the two composers due to the various sources in which the authorship has come down to us under a single name: “Vila”. In this study, the Magnificat (BC: M 1167, olim E: TarazC 2/3) is attributed to Pere Vila and its transcription is presented at the end.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados