Resumen de Joan Ferrer, mestre de cant i organista de la Catedral de Barcelona (1513-1536), autor del motet "Domine non secundum" del Cancionero musical de Segovia (CMS) (E.: SegC, s. s.)
- català
Abans de l’arribada de Pere Alberch a la catedral de Barcelona, el magisteri de l’orgue havia estat en mans de l’organista Joan Ferrer, el qual l’exercí entre 1515 i 1536, essent mestre de cant entre 1513 i 1517. La identitat de l’organista de la catedral de Barcelona correspon a la del compositor «Johannes Ffarer», autor del motet «Domine non secundum» del Cancionero musical de Segovia (CMS). La identificació entre «Johannes Ffarer» i Joan Ferrer, i la presència del seu motet processional «Domine non secundum» juntament amb la de l’himne «Conditor alme siderunt» de Marturià Prats, fan palesa la recepció que la capella flamenca va fer del repertori polifònic d’aquests dos compositors catalans, les obres dels quals es devien incorporar al cançoner durant el prolongat sojorn que la capella de Carles I va fer a Barcelona, en el transcurs de l’any 1519. D’altra banda, i gràcies a la documentació capitular de les seus de Vic, Tortosa i Tarragona, sabem que Marturià Prats, i també Antoni Marlet, romanien vinculats a la capella nobiliària que l’infant Enric, comte d’Empúries, mantenia al seu palau del carrer Ample de Barcelona. En el marc del context urbà, social i musical de la Barcelona de principis del segle xvi no costa gaire d’imaginar com devien sovintejar els contactes, i, amb ells, les avinences i els intercanvis musicals en- tre els músics de la capella flamenca i els de les capelles nobiliàries dels Cardona, l’infant Enric, els Montcada…, a banda dels cantors de la catedral i dels de les grans parròquies de la ciutat. Un esdeveniment d’aquestes característiques pot ajudar a explicar el motiu de la presència de les dues obres de Joan Ferrer i Marturià Prats en el CMS, convivint amb la riquesa del seu repertori francoflamenc i castellà.
- English
Before Pere Alberch arrived at Barcelona Cathedral, the organ master had been the organist Joan Ferrer in the period between 1515 and 1536, and he had also been the magister cantus between 1513 and 1517. The identity of the organist of Barcelona Cathedral corresponds to that of the composer “Johannes Ffarer”, who was the author of the motet “Domine non secundum” of the Cancionero musical de Segovia. The identification between “Johannes Ffarer” and Joan Ferrer, and the presence of his processional motet “Domine non secundum” together with that of the hymn Conditor alme siderunt of Marturià Prats, evidence the Flemish chapel’s reception of the polyphonic repertoire of these two Catalan composers, whose works must have been added to the cancionero or songbook during the long stay of Charles I’s chapel in Barcelona in the course of the year 1519.
Moreover, thanks to the chapter documents of the cathedrals of Vic, Tortosa and Tarragona, we know that Marturià Prats as well as Antoni Marlet remained attached to the noble chapel which Prince Henry, Count of Empúries, kept in his palace at Carrer Ample in Barcelona. Within the urban, social and musical context of the Barcelona of the early 16th century, it is easy to imagine how frequent the contacts must have been – and consequently the understandings and musical exchanges – between the musicians of the Flemish chapel and those of the noble chapels of the Cardonas, Prince Henry, the Montcadas, etc., as well as the singers of the Cathedral and those of the major parish churches of the city.
An event of this type could help to explain the reason for the presence of the two works of Joan Ferrer and Marturià Prats in the CMS, together with the rich Franco-Flemish and Castilian repertoire to be found there.
