El Carricerín Cejudo Acrocephalus paludicola en Txingudi (N de España): notas sobre las características del paso posnupcial

• Juan Arizaga Martínez ; Miren Andueza ; Agustín Mendiburu ; José M Sánchez ^[1] ; José Ignacio Jauregi ; Juan F. Cuadrado ; Iñaki Aranguren ; Daniel Alonso
  1. [1] Sociedad de Ciencias Aranzadi
• Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 27, 2011, págs. 10-16
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • La Boscarla d’Aigua Acrocephalus paludicola a Txingudi (N d’Espanya): notes sobre les característiques del pas postnupcial
  • The Aquatic Warbler Acrocephalus paludicola in Txingudi (N Spain): notes on certain features of the autumn migration period
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El objetivo del presente artículo es analizar el comportamiento migratorio del Carricerín Cejudo en Txingudi (N de España). Para ello, se han considerado los datos que se han obtenido a lo largo de tres años (2007–2009) de anillamiento diario durante el periodo de paso postnupcial. Se capturaron un total de 29 ejemplares, entre los meses de agosto (24) y septiembre (5), y se obtuvo un índice “Acrola” de 0,924% (porcentaje de ejemplares de Carricerín Cejudo respecto al total de capturas de Acrocephalus). Este índice es inferior al registrado en el NO de Francia (>1–3,5%) donde se sitúa una de las principales áreas de carga de grasa y descanso en la ruta migratoria del Carricerín Cejudo, similar al encontrado en el SO de Francia (0,8%) y superior al promedio dado para Portugal (0,14%). El 76% de los ejemplares capturados estuvo compuesto por juveniles. La masa corporal y carga de grasa fueron inferiores a los valores que se han registrado en el NO de España (desembocadura del río Miño) pero similares a otras zonas próximas en el N de España (Salburua). Se obtuvieron cuatro recapturas dentro del mismo año, para las cuales se estimó un tiempo de estancia mínimo promedio de 5 días y tasa de ganancia de masa corporal de 0,1 g/día (excluido un ejemplar que perdió 1 g en un solo día).

    Así, aun siendo los hábitats de Txingudi subóptimos para el Carricerín Cejudo, el tiempo de estancia y la ganancia de masa corporal no difieren de otros humedales donde sí existen hábitats óptimos, como la laguna de La Nava. Txingudi, en consecuencia, parece tener cierto interés para el Carricerín Cejudo como área de descanso y de carga de grasa en la Península.

  • català

    L’objectiu d’aquest article és analitzar el comportament migratori de la Boscarla d’Aigua a Txingudi (N d’Espanya). Per això, s’han considerat les dades que s’han obtingut al llarg de tres anys (2007–2009) d’anellament diari durant el període de pas postnupcial.

    Es van capturar un total de 29 exemplars, entre els mesos d’agost (24) i setembre (5), i es va obtenir un índex “Acrola” de 0,924% (percentatge d’exemplars de Boscarla d’Aigua respecte al total de captures d’Acrocephalus). Aquest índex és inferior al registrat en el NO de França (> 1–3,5%) on s’hi troba una de les principals àrees de càrrega de greix i descans en la ruta migratòria de la Boscarla d’Aigua, similar a la trobada al SO de França (0,8%) i superior a la mitjana obtinguda a Portugal (0,14%). El 76% dels exemplars capturats eren juvenils. La massa corporal i la càrrega de greix van ser inferiors als valors que s’han registrat en el NO d’Espanya (desembocadura del riu Miño) però similars a les d’altres zones pròximes al N d’Espanya (Salburua).

    Es van obtenir quatre recaptures dins del mateix any, per a les quals es va estimar un temps d’estada mínim amb una mitjana de 5 dies i taxa de guany de massa corporal de 0,1 g / dia (exclòs un exemplar que va perdre 1 g en un sol dia). Així, tot i que els hàbitats de Txingudi són subòptims per a la Boscarla d’Aigua, el temps d’estada i el guany de massa corporal no difereixen d’altres aiguamolls on sí que hi ha hàbitats òptims, com la llacuna de la Nava. Txingudi, en conseqüència, sembla tenir cert interès per a la Boscarla d’Aigua com a àrea de descans i de càrrega de greix a la Península.

  • English

    The aim of this paper is to analyze the migratory behaviour of the Aquatic Warbler in Txingudi (N Spain). We considered data obtained over a period of three years (2007–2009) from daily ringing during post-nuptial passage. We captured a total of 29 birds in the months of August (24) and September (5), thus obtaining an Acrola index of 0.924% (percentage of Aquatic Warblers out of the total number of Acrocephalus sps. trapped). This rate is lower than in NW France (> 1 to 3.5%), one of the main areas for fat replenishment and rest on this species’ migratory route, similar to that found in SW France (0.8%), but higher than the average for Portugal (0.14%).

    Altogether, 76% of the captured birds were juveniles. Body mass and fat loads were lower than the values recorded in NW Spain (mouth of the river Miño), but similar to other nearby areas in N Spain (Salburua). In one year four birds were recaptured, giving an estimated average stopover time of 5 days and body mass gain rate of 0.1 g / day (excluding a bird that lost 1 g in a single day). Thus, despite its suboptimal habitats, the length of stay and the body mass gain of Aquatic Warblers in Txingudi did not differ greatly from other wetlands such as La Nava in Palencia, where optimal habitats exist. Txingudi, therefore, would seem to be relevant as a stopover and fat replenishment site for the Aquatic Warbler in the Iberian Peninsula.