Fa trenta anys, Haddon (1964), un pioner de I'acciden-tologia i de la salut pública, es preguntava per qué s'havia pro-gressat tant en el domini de moltes patologies i, malgrat aix6, els accidents eren encara una preocupació marginal, i arribava a la conclusió que hi havia molts metges, juristes, economistes i altres profes-sionals la formació deis quals esta basada en el desenvolupa-ment d'unes capacitats d'analisi i investigació sistematica de les causes que encara estaven con-venyuts que I'accident és un esdeveniment degut a la fatalitat, que no és controlable, que passa per atzar i que s'escapa a qual-sevol estudi sistematic. ¿És aquesta encara la situació avui dia? Segurament no ha és pel que fa referéncia a un gran nombre de professionals, que estaran d'acord en qué I'accident no és degut a I'atzar, sinó que respon a unes causes evitables; per6 és evident que la comunitat no ha assolit encara el nivell de cons-cienciació necessari perqué els responsables de I'administració dediquin al problema deis acci-dents els recursos humans i fi-nancers que calen per obtenir els resultats desitjables en la seva prevenció.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados