Resumen de Seasonal trends of a passerine assemblage in two reed beds in the Cantabrian area: a case study of Urdaibai (Basque coast)

Juan Arizaga Martínez, Ainara Azkona Taranko, Edorta Unamuno

• español

  El objetivo de este artículo es describir la evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en diferentes carrizales de Urdaibai, un estuario cantábrico típico, con el fin de analizar cómo son utilizados por las diferentes especies. En particular, se prestó atención a (1) un carrizal de gran tamaño, monoespecífico, no sometido al flujo de la marea (carrizal de Barrutia), y (2) un carrizal laxo, pequeño, situado en una zona con influencia mareal y mezclado con especies de carácter halófilo (Nekesolo). Nekesolo registró una diversidad superior a Barrutia, atribuible a la igualmente superior diversidad de hábitats de Nekesolo. El carrizal de Barrutia estuvo dominado por las especies claramente dependientes de carrizal, como es el género Acrocephalus, mientras que Nekesolo fue un carrizal marginal para las especies de este género, pero de gran importancia, no obstante, para especies de carácter palustre, aunque vinculadas a espacios más abiertos, como es el caso del Pechiazul Luscinia svecica y el Buitrón Cisticola juncidis. Barrutia albergó prácticamente siempre un número superior de aves.

  Así, Nekesolo albergaría mayor diversidad, pero con poca representación de cada una de las especies, salvo unas pocas excepciones. Se sugiere que la heterogeneidad de los carrizales en un estuario cantábrico es significativa, pues potencia la diversidad de especies de aves paseriformes.

• català

  L’objectiu d’aquest article és descriure l’evolució estacional de la comunitat d’aus passeriformes a diferents canyissars d’Urdaibai, un estuari cantàbric típic, per tal d’analitzar com són utilitzats per les diferents espècies. En particular, es va estudiar (1) un canyissar de grans dimensions, monoespecífic, no sotmès al flux de la marea (canyissar de Barrutia), i (2) un canyissar lax, petit, situat a una zona amb influència mareal i barrejat amb espècies de caràcter halòfil (Nekesolo). Nekesolo va registrar una diversitat superior a Barrutia, atribuïble a la igualment superior diversitat d’hàbitats de Nekesolo. El canyissar de Barrutia va estar dominat per les espècies clarament dependents de canyissar, com és el gènere Acrocephalus, mentre que Nekesolo va ser un canyissar marginal per a les espècies d’aquest gènere, però de gran importància per a espècies de caràcter palustre, encara que vinculades a espais més oberts, com és el cas de la Cotxa blava Luscinia svecica i el Trist Cisticola juncidis. Barrutia va albergar pràcticament sempre un nombre superior d’aus. Així, Nekesolo albergaria més diversitat, però amb poca representació de cadascuna de les espècies.

  Els nostres resultats suggereixen que l’heterogeneïtat dels canyissars en un estuari cantàbric és significativa, ja que potencia la diversitat d’espècies d’aus passeriformes.

• English

  The aim of the present article is to describe the seasonal evolution of a passerine assemblage in two reed beds at Urdaibai, a typical Cantabrian estuary. We sampled (1) a large, monospecific reed bed with no tidal influence (Barrutia) and (2) a small tidal reed bed where the reeds are mixed with other halophytic plants (Nekesolo). Diversity at Nekesolo was higher than at Barrutia, in part due to the higher heterogeneity of habitats at Nekesolo. Barrutia hosted and was dominated by typical reed-bed species such as Acrocephalus warblers. Nekesolo was marginal for this type of species but hosted more marsh birds associated with open areas such as Bluethroat Luscinia svecica and Zitting Cisticola Cisticola juncidis. Barrutia hosted more birds than Nekesolo in terms of abundance. The existence of different types of reed beds in the area plays a key role in guaranteeing the greater ornithological richness at Urdaibai.