Els rius Gaià i Francolí com a exemple de competència pel territori de drenatge en el marge sud oriental de la conca de l'Ebre regulat per fractures extensives d'edat miocena

• Autores: Joan Rubió Guilleumas
• Localización: La resclosa, ISSN 1886-4791, ISSN-e 2385-4642, Nº. 19, 2015, págs. 35-61
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • La formació i estructuració de la conca de l’Ebre a finals de l’Eocè contrasta amb l’època distensiva iniciada durant el Miocè en tota la Mediterrània occidental amb la formació del solc valencià davant el llevant peninsular. Ambdós processos han determinat tant l’estructuració actual de la geografia catalana oriental, amb la formació dels sistemes de relleus litoral, prelitoral i les fosses del Penedès i el Camp de Tarragona, en el seu sector central, com la delimitació i caracterització del sistema de drenatge actual des del Ter fins a l’Ebre. La formació del relleu actual en aquest sector ha estat constituïda per processos interns d’ascens i descens de la litosfera reflectits damunt la superfície per línies de fractura, algunes heretades d’èpoques compressives anteriors que permeten el joc entre blocs rocosos de dimensions quilomètriques. La xarxa hidrogràfica instal·lada damunt els relleus (elevacions i depressions) formats és dirigida pel moviment tectònic dels blocs, al mateix temps que col·labora amb la seva tasca erosiva a l’alleujament de pes dels blocs rocosos elevats, i amb la seva tasca sedimentària a acumular pes sobre d’altres blocs deprimits. Aquesta doble labor acaba contribuint al moviment general d’aixecament i enfonsament de blocs i, en definitiva, a l’evolució de la conca hidrogràfica dels mateixos rius i del relleu. Les fractures que presenten un historial d’activitat més ampli són ocupades per rius més actius, grans i cabalosos amb tendència a la captura de conques veïnes. El Gaià i el Francolí, veïns de drenatge de la fossa del Camp de Tarragona, de la prelitoral i de part de la conca de l’Ebre, han evolucionat conjuntament al llarg del temps. Són el reflex ja una mica madur de la xarxa hidrogràfica instal·lada sobre els relleus formats a principis del Miocè a la costa de llevant i, per tant, l’observació de la forma, dipòsits i pendents, entre altres, de les seves conques hidrogràfiques permet fer-nos una idea de com han estat actuant els mecanismes tectònics sobre el terreny així com veure’n l’evolució passada i futura.