El propòsit d’aquest article és contemplar el creixement urbanístic de Vila-rodona a la segona meitat del segle xviii. I fer-ho, comprovant, en primer lloc, la situació concreta que defineix el capbreu de 1744, amb les cases, corrals, horts i patis de cada carrer. En segon lloc, tractar de la construcció de la nova església parroquial en dues fases com a resultat de l’estratègia per substituir la vella, i d’un període molt conflictiu. I, en tercer lloc, veure exemples concrets d’atorgament de solars a patis i de la seva urbanització fora muralles, fet que havia de canviar la fisonomia urbana de la població.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados