«La dita Cort General representa tot lo Regne de València». El desenvolupament jurídic i parlamentari valencià entre 1238 i 1370

Vicent Baydal Sala ^[1]
1. [1] Universitat Jaume I
  
  Universitat Jaume I
  
  Castellón, España
Localización: Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: Revista de recerca humanística i científica, ISSN 1130-4235, ISSN-e 2340-4787, Nº. 30, 2019 (Ejemplar dedicado a: Els fonaments històrics de l’autogovern valencià. L’ordenament jurídic i institucional del Regne de València), págs. 23-34
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo

Resumen
- L’article repassa els Furs aprovats i les Corts reunides en el territori valencià entre la creació del Regne de València en 1238 i l’any 1370, entorn del final de la guerra dels Dos Peres, bo i observant tres fases diferents. En primer lloc, el regnat de Jaume I (1238-1276), marcat per la fonamental decisió del monarca d’organitzar el nou regne mitjançant els Furs de València i les Corts valencianes, amb la consegüent oposició dels nobles partidaris dels Furs d’Aragó. En segon lloc, els regnats de Pere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II (1276-1327), condicionats per aquell conflicte, que va bloquejar notablement el progrés dels Furs i les Corts valencianes. Finalment, el regnat d’Alfons el Benigne i els dos primers terços del regnat de Pere el Cerimoniós (1327-1370), en els quals es va resoldre la disputa foral i es va produir un considerable desenvolupament jurídic i parlamentari que va assentar les bases dels posteriors progressos baixmedievals.