Las personas sin hogar y las políticas sociales

• Cardona, Àngels ^[1]
  1. [1] Programa "Sense Llar" Càritas Diocesana de Barcelona
• Localización: Educación social: Revista de intervención socioeducativa, ISSN 1135-8629, Nº 27, 2004 (Ejemplar dedicado a: Intervenció educativa amb persones sense llar), págs. 21-39
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Homeless people and social policies
  • Les persones sense llar i les polítiques socials
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Cada vez hay más gente durmiendo en las calles de nuestras ciudades, que okupa los cajeros automáticos para resguardarse del frío, que guarda todas sus pertenencias en el coche que compró ahora hace unos años y que ahora es donde pasa la noche. Son los sin hogar; y nosotros somos o podemos ser uno de ellos. Y es que sin hogar no deja de ser un adjetivo que describe una situación, adjetivo que ha resultado sustantivo para denominar toda una serie de personas. Hay que reflexionar sobre la situación de ayer y de hoy y las políticas sociales que son necesarias para hacerle frente.

  • English

    There are increasingly more people sleeping in the streets of our cities, who occupy automatic teller booths to shelter from the cold, who keep all their belongings in the car they bought some years ago which is where they now spend the night. They are homeless; and we are, or could be, one of them. And homeless, still being an adjective which describes a situation, is an adjective which has become a noun to describe a whole series of people. We have to think about the past and the present situation and the social policies which are needed in order to face this problem.

  • català

    Cada cop hi ha més gent donnint als carrers de les nostres ciutats, que okupa els caixers automàtics per a arrecerar-se del fred, que guarda totes les seves pertinences al cotxe que va comprar ara fa uns anys i que ara és on passa la nit. Són els sense llar; i nosaltres som o podem ser un d'aquests. I és que sense llar no d ixa de ser un adjectiu que descriu una situació, adjectiu que ha esdevingut substantiu per a denominar tot un seguit de persones. Cal reflexionar sobre la situació d'ahir i d'avui i les polítiques socials que calen per fer-hi front.