Els problemes, grans, petits, o inexistents, de les es-tructures dels edificis antics, o històrics, són difícils d’abordar amb els repertoris instrumentals i normatius moderns que responen a les necessitats d’uns altres conceptes de funcionament estructural i a uns altres tipus de materials. A algunes escoles, a l’ETSAB per exemple, els arquitectes han estat formats en el càlcul d’estructures «modern» i han estat dotats d’un títol generalista que els habilita per afrontar qualsevol problema estructural, edificis antics inclosos. Aquesta circumstància genera contradiccions quan l’estructura d’un edifici antic es posa en mans d’un arquitecte sense una formació específica en aquest tipus d’estructures. L’article fa una mirada a aquest context i mostra alguns casos on aquestes contradiccions es posen de manifest i defensa l’interès de demanar una segona opinió.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados