A començaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa a Osona, i que generen desigualtat i conflicte, esclaten a la conca fabril del riu Ter i a Vic. Les vagues del 1901 i el 1902 obligaran els sectors conservadors a buscar respostes a la qüestió obrera per a mantenir la seva hegemonia. Les protestes dels treballadors tèxtils, que exigeixen millorar les seves miserables condicions de vida, obligaran la burgesia local a prendre mesures. Finalment, serà l’Església, l’aliat més fidel del grup dominant local, qui, a través del catolicisme social del bisbe Torras i Bages, elabori la resposta intel·lectual de les classes dominants a la insatisfacció obrera.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados