El Decret de Nova Planta (1716) va comportar la introducció de bisbes forasters al bisbat de Vic. Aquest fet provocà una castellanització de la cúria, que va aguditzar la situació diglòssica que s’estava produint des de segles precedents. A partir de la cèdula reial de 1768 i el govern del bisbe Bartolomé Sarmentero la castellanització fou més intensa. Malgrat això, el baix clero va seguir fidel al català, com es pot demostrar en l’ús que fa d’aquesta llengua en els registres parroquials fins a la primera meitat del segle XIX.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados