Un dimarts al matí de principis de maig d’enguany, mentre enfilava els porxos de la plaça de Massadas, a la Sagrera, per anar a la feina, vaig topar-me amb un home que tocava assegut en un banc. D’edat ja avançada, i força arreglat, tocava amb la mà esquerra un instrument de tipologia flauta, llarg, i percudia amb la dreta un bombo o tamborí gros.Vaig deixar la dèria d’arribar d’hora a la feina i em vaig aturar a escoltar les vistoses tonades que interpretava. No demanava pas diners: tocava per divertir-se. El flabiol o flauta semblava fet per ell mateix de trossos de canonades de plàstic, però mostrava una clara morfologia dels instruments de tres forats de la mena de la flaüta d’Eivissa o del txistu.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados