Resumen de Tot està per fer i tot és possible
Es pot fer sardana amb un sol ballador? El setembre de l’any passat, a la gala de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, Cesc Gelabert va demostrar que això, i molt més, és possible. Abans que ho poguéssim començar a dubtar, el flabiolaire ja havia atacat l’introït de «L’enyor» de Ricard Lamote de Grignon, desafiant tots els nassos de la platea que s’arrufaven a priori: els dels esnobs de la modernitat, que per reflex condicionat associaven automàticament el mot sardana amb l’espardenyisme més ranci, i també el dels paladins de l’ortodòxia sardanista, que temien una atzagaida iconoclasta que pervertís la seva dansa nacional en un ritual grotesc.
