Resumen de De Calaix: Quan la tramuntana canta pels descosits
Hem quedat a la plaça de Vic. És el primer dia del Mercat de Música Viva i elles hi actuen al vespre. Buscant un lloc tranquil per fer l’entrevista, decidim anar al Casino, que és on elles canten més tard. Ens instal·lem en un racó d’una sala prop del bar.Allà, asseguts a les butaques, començo les preguntes. A prop nostre, uns avis juguen a cartes. És una barreja interessant: l’encant d’un local que fa olor d’història, de cafès i «carajillos», de soroll de cops de mà a la timba dels iaios…, amb l’energia que desprenen aquestes noies.Tanta, que qualsevol excusa els és bona per arrencar a cantar, allà al mig.No sé mai on em duran les entrevistes. Aquesta es presenta molt animada. Vés a saber com acabarem…
