Resumen de Arbre de Cabra: La màgia folk dels nostres besavis
«Què em trobaré?», pensava, mentre circulava sota una pluja intensa un vespre de les darreries del mes de març, en direcció a Bellpuig d’Urgell. Allà havia quedat amb els Arbre de Cabra. «Amb un nom així pot passar de tot», em deia a mi mateix, tot i que els informes que n’havia rebut em deien que m’esperava una vetllada interessant. La nit, però, em reservava abans altres sorpreses. Al teatre de Bellpuig on actuaven, ho feien com a cloenda de la XXIII edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular. Hi vaig descobrir una iniciativa d’aquelles que acostumen a sovintejar al nostre país: plena de voluntarisme, arrelada en la societat civil i que, des de fa molt de temps, treballa en això que ara està tan de moda de la «recuperació de la memòria històrica».
