Una consulta a Google sota l’expressió «tres quartans» ens permet accedir a més de sis-centes pàgines web. En la gran majoria dels casos, la referència consultada ens conduirà a la descripció d’una formació instrumental catalana delimitada en tres músics: un de flabiol i tamborí, un de cornamusa i un d’inxa que pot aparèixer amb diferents denominacions (tarota, xeremia, gralla o prima). Una petita part de les pàgines web –escassament una desena part– es referirà a una antiga mesura de grans o a una superfície de camps. I alguna més es referirà a un sac, a una barretina de «tres quartans» o al mal de cap i a la confusió. En moltes viquipèdies de llengües diverses (francès, anglès, alemany, neerlandès, èuscar i polonès, entre d’altres), hi figurarà la «cobla de tres quartans» com el nom d’una formació instrumental catalana, pràcticament l’única formació instrumental catalana esmentada, al costat de la moderna «cobla de sardanes».
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados