Resumen de L’aigua que cau del cel i que la pedra recull
Des de sempre, l’aigua ha estat una necessitat vital. De sempre, l’ocupació humana d’un territori ha estat possible en la mesura que s’hi ha comptat amb un cabal d’aigua mínim per al consum de persones i animals. I així, a les zones de secà, on la presència de fonts i sorgiments naturals d’aigua és escassa, la captació i l’emmagatzemament de l’aigua de pluja esdevenen l’única forma de disposar d’un mínim de recursos hidràulics que hi possibilitin el treball agrícola o la ramaderia.
Aquest article parla de les construccions d’arquitectura popular dedicades a captar i conservar l’aigua de pluja. Els exemples que s’hi esmenten són de la comarca del Priorat, tot i que, de ben segur, són extrapolables a molts altres indrets.
