Abans d’entrevistar Jordi Roura ja sabia que me les havia amb un pes pesant de la història de la música folk a casa nostra. El nom d’Ara va de bo –tot un referent en el treball de la recerca i difusió del nostre repertori popular– se m’apareixia lligat indissolublement al seu. I també ho feien d’altres, com el Tercet Treset o Radiokuartet. Però he de reconèixer que, després d’haver pogut parlar llargament amb ell, aquella impressió inicial ha quedat corregida i augmentada. Fins al punt que crec que ens trobem davant d’un personatge clau per entendre molts dels «saraus» musicals –de nom i de fet– que han passat en aquest país des dels darrers anys de resistència antifranquista fins avui.Perquè Jordi Roura ha estat embolicat en molts d’ells. Perquè és un exemple paradigmàtic d’una generació que s’ho va trobar tot per fer i va posar fil a l’agulla.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados