Resumen de Asco y belleza: hacia el deshielo de una relación estética
- español
Este trabajo se enmarca en la tendencia de la estética actual a restituir, incluso dignificar, las llamadas «emociones negativas», en especial el asco, despreciado en la tradición estética moderna por la imposibilidad de reconciliarlo con el placer y, por ende, con la belleza. Nuestro objetivo es concretamente el análisis comparativo de las dos formulaciones estéticas principales sobre el asco hasta el día de hoy, como son la de la francesa Carole Talon-Hugon y la norteamericana Carolyn Korsmeyer. Gracias a ellas, el estado afectivo de la repugnancia ha empezado a tener presencia y notoriedad en la reflexión estética —frente a su completa ausencia anterior—, acorde con las que viene ostentando en el arte contemporáneo. Este procedimiento de corte dialéctico permitirá arrojar luz sobre cada una de las posturas y demostrar que, aun tratándose de dos enfoques distintos de la misma problemática, mantienen entre ellas importantes puntos de confluencia.
- català
Aquest treball s’emmarca en la tendència de l’estètica actual a restituir, fins i tot dignificar, les anomenades «emocions negatives», especialment el fàstic, menyspreat en la tradició estètica moderna per la impossibilitat de reconciliar-lo amb el plaer i, per tant, amb la bellesa. El nostre objectiu és concretament l’anàlisi comparativa de les dues formulacions estètiques principals sobre el fàstic fins a l’actualitat: la de la francesa Carole Talon-Hugon i la de la nord-americana Carolyn Korsmeyer. Gràcies a elles, l’estat afectiu de la repugnància ha començat a tenir presència i notorietat en la reflexió estètica —davant la seva completa absència anterior—, d’acord amb les que ostenta en l’art contemporani. Aquest procediment de tall dialèctic permetrà fer llum sobre cadascuna de les postures i demostrar que, tot i tractar-se de dos enfocaments diferents de la mateixa problemàtica, mantenen entre elles importants punts de confluència.
- English
This paper fits within the tendency of the current aesthetics to restore, even dignify, the so-called “negative emotions”; specifically, disgust, which has been disregarded in modern aesthetic thought due to the impossibility of reconciling it with pleasure and therefore with beauty. The objective here is a comparative analysis of the two main aesthetic formulations about disgust until today, those of the French philosopher Carole Talon-Hugon and the North American philosopher Carolyn Korsmeyer. Thanks to them, the affective state of disgust has gained attention in aesthetic reflection—as opposed to its complete previous absence—in accordance with its presence and importance in contemporary art. This dialectical procedure will shed light on each of these positions and will show that, even though they are two different approaches to the same problem, both share important points in common.
