Resumen de Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares
Javier Fresneda, José María Salgado Costas
- español
Este catálogo de la subfamilia Cholevinae de los Leiodidae se puede considerar un complemento y actualización taxonómica del volumen 31 de la serie Fauna Ibérica (Salgado et al., 2008). Su principal pretensión es la de reunir todos los datos de distribución publicados desde 1833 hasta 2016 con el objetivo de aportar una herramienta de trabajo que facilite a los investigadores el acceso a la información. Sus posibles usos son múltiples combinados con otras disciplinas: biogeografía y filogeografía, estudios sobre fenómenos de dispersión y especiación, sobre procesos y mecanismos evolutivos, estudio de paleoclimas y acontecimientos geológicos, cambios climáticos y también ayudar a la identificación de áreas con alto valor para la conservación. Se incluyen numerosos datos de distribución inéditos que proceden de diversos archivos entomológicos tanto públicos como privados. Para cada taxon se da la lista de sinónimos y combinaciones, una transcripción de la localidad típica, los datos de distribución con las referencias que la mencionan de un modo global, así como los datos de distribución detallados por provincias, término municipal o pueblo, localidad, datos complementarios (coordenadas, altitud, etc.), fecha de recolección, recolector, número de ejemplares, depósito y referencias bibliográficas. La información se complementa con mapas de distribución de cada género endémico y de cada especie. Se aportan consideraciones sobre la conservación de las especies y la protección de los hábitats, además de una lista de las que están legalmente protegidas o figuran en listas rojas tanto estatales como de comunidades autónomas.En la península Ibérica e islas Baleares, durante 182 años y en 150 publicaciones, se han descrito 275 nombres de rango específico o inferior, 219 de los cuales son actualmente considerados cómo nombres válidos. En estos territorios actualmente se conocen 47 géneros, 223 especies y 37 subespecies; 190 especies o subespecies son hipogeas, 21 endogeas, cinco mirmecófilas y 43 epigeas (foleófilas, necrófagas, corticícolas o saproxilófagas). El conjunto de la fauna ibérica de Cholevinae, excluyendo Leptodirini, hay que asociarlo al del resto de Europa: 26 elementos transpirenaicos, 10 meridionales, un transibérico y 18 endemismos. La cantidad de endemismos es significativa aunque no se ha encontrado un patrón de distribución claramente predominante. Los Leptodirini son todos endémicos, sus áreas de distribución son muy pequeñas y cuentan con 35 géneros, 171 especies y 33 subespecies; su distribución es la siguiente: clados de «Quaestus» y «Speonomidius», Distrito Cantábrico; clado de «Bathysciola zariquieyi» + clado de «Speonomus» in pars, Distrito Catalán; clado de «Spelaeochlamys», Distrito Levantino; clado de «Speonomus» in pars + Bathysciola de los grupos «schiodtei» in pars, «lapidicola», «meridionalis» y cladode «Bathysciola ovata», Distrito Pirenaico; clado de «Speocharidius» incluyendo Bathysciola del grupo «schiodtei» in pars, Distrito Vasco. El proceso de formación de los distintos clados se relaciona con acontecimientos geológicos y paleoclimáticos habiéndose datado su origen entre el Eoceno medio y el final del Oligoceno. Los eventos paleoclimáticos acontecidos entre el Mioceno y la actualidad se han esgrimido para explicar la dispersión y diversificación de estos clados.La fauna íbero–balear de colevinos es una de las más ricas de la región Paleártica, los distritos bioespeleológicos pirenaico, vasco y cantábrico, presentan una de las densidades de coleópteros troglobiomorfos (hipogeos y endogeos) más altas del mundo y por otra parte los colevinos hipogeos son el grupo zoológico presente en la península Ibérica con una de las más altas tasas de elementos endémicos.
- català
Aquest catàleg de la subfamília Cholevinae dels Leiodidae es pot considerar com un complement i una actualització taxonòmica del volum 31 de la sèrie Fauna Ibérica (Salgado et al., 2008). Té com a principal pretensió reunir totes les dades de distribució publicades des de 1833 fins a 2016 amb l’objectiu d’aportar una eina de treball que faciliti als investigadors l’accés a la informació i presenta múltiples usos possibles en combinació amb altres disciplines com ara biogeografia i filogeografia, estudis sobre fenòmens de dispersió i especiació, processos i mecanismes evolutius, estudi de paleoclimes, esdeveniments geològics i canvis climàtics, com també ajudar a identificar àrees d’alt valor per a la conservació. S’hi inclouen nombroses dades de distribució inèdites que procedeixen de diversos arxius entomològics, tant públics com privats. Per a cada taxó es dóna la llista de sinònims i combinacions, una transcripció de la localitat típica, les dades de distribució amb les referències que l’esmenten d’una manera global, així com les dades de distribució detallades per províncies, terme municipal o poble, localitat, dades complementàries (coordenades, altitud, etc.), data de recol·lecció, recol·lector, nombre d’exemplars, dipòsit i referències bibliogràfiques. La informació es complementa amb mapes de distribució de cada gènere endèmic i de cada espècie. S’aporten consideracions sobre la conservació de les espècies i la protecció dels hàbitats, a més d’una llista de les que estan legalment protegides o figuren en llistes vermelles tant estatals com de comunitats autònomes. A la península Ibèrica i les illes Balears, durant 182 anys i en 150 publicacions, s’han descrit 275 noms de rang específic o inferior, 219 dels quals són actualment considerats noms vàlids. En aquests territoris actualment es coneixen 47 gèneres, 223 espècies i 37 subespècies; 190 espècies o subespècies són hipogees, 21 endogees, cinc mirmecòfiles i 43 epigees (foleòfiles, necròfagues, corticícoles o saproxilòfagues). El conjunt de la fauna ibèrica de Cholevinae, excloent–ne Leptodirini, s’ha d’associar al de la resta d’Europa, constituïda per 26 elements transpirinencs, 10 de meridionals, un de transibèric i 18 endemismes. La quantitat d’endemismes és significativa, tot i que no s’ha trobat un patró de distribució clarament predominant. Els Leptodirini són tots endèmics, tenen unes àrees de distribució molt petites i inclouen 35 gèneres, 171 espècies i 33 subespècies, amb la distribució següent: clades de «Quaestus» i «Speonomidius», Districte Cantàbric; clade de «Bathysciola zariquieyi» + clade de «Speonomus» in pars, Districte Català; clade de «Spelaeochlamys», Districte Llevantí; clade d’«Speonomus» in pars + Bathysciola dels grups «schiodtei» in pars, «lapidicola», «meridionalis» i clade de «Bathysciola ovata», Districte Pirinenc; clade d’«Speocharidius» incloent–hi Bathysciola del grup «schiodtei» in pars, Districte Basc. El procés de formació dels diferents clades es relaciona amb esdeveniments geològics i paleoclimàtics i se n’ha datat l’origen entre l’Eocè mitjà i el final de l’Oligocè. Els esdeveniments paleoclimàtics esdevinguts entre el Miocè i l’actualitat s’han esgrimit per explicar la dispersió i diversificació d’aquests clades. La fauna iberobalear de colevins és una de les més riques de la regió Paleàrtica i els districtes bioespeleològics Pirinenc, Basc i Cantàbric presenten una de les densitats de coleòpters troglobiomorfs (hipogeus i endogeus) més altes del món. D’altra banda, els colevins hipogeus són un grup zoològic amb una de les taxes més altes d’elements endèmics entre els presents a la península Ibèrica.
- English
This catalogue of the Cholevinae subfamily of Leiodidae can be considered a complement and taxonomic update of Volume 31 of the series Fauna Ibérica (Salgado et al., 2008). Its main aim is to bring together the distribution data published from 1833 to 2016 with the aim of providing a work tool that facilitates access to information for researchers. Its possible uses are numerous in combination with other disciplines: biogeography and phylogeography, studies on dispersion and speciation phenomena, on evolutionary processes and mechanisms, study of paleoclimates and geological events, climate change and also helping the identification of areas of a high value for conservation. Numerous previously unpublished distribution data are included that originate from different entomological archives, public and private alike. For each taxon, a list of synonyms and combinations is given, with a transcription of the typical locality, distribution data with references that mention it globally, as well as distribution data detailed by province, municipal district or town, locality, complementary data (coordinates, altitude, etc.), collection date, collector, number of specimens, deposit and bibliographic references. This information is complemented with distribution maps of each endemic genus and of each species. Considerations are made regarding the conservation of species and the protection of habitats, as well as a list of those that are legally protected or that are included on Spain–wide or autonomous community red lists.In the Iberian peninsula and the Balearic Islands, over 182 years and in 150 publications, 275 names of specific or inferior range have been described, of which 219 are currently considered valid names. Currently known in these territories are 47 genera, 223 species and 37 subspecies; 190 species or subspecies are hypogean, 21 endogean, five myrmecophiles and 43 epigeous (folivorous, necrophagous, corticolous or saproxylic). The set of Iberian Cholevinae fauna, excluding Leptodirini, should be associated with that of the rest of Europe: 26 trans–Pyrenean elements, 10 meridional, one trans–Iberian and 18 endemisms. The quantity of endemisms is significant although no clearly predominant distribution pattern has been found. The Leptodirini are all endemic, their distribution areas very small and they have 35 genera, 171 species and 33 subspecies; their distribution is as follows: clades of «Quaestus» and «Speonomidius», Cantabrian District; clade of «Bathysciola zariquieyi» + clade of «Speonomus» in pars, Catalan District; clade of «Spelaeochlamys», Levantine District; clade of “Speonomus» in pars + Bathysciola of the «schiodtei» groups in pars, «lapidicola», «meridionalis» and clade of «Bathysciola ovata», Pyrenean District; clade of «Speocharidius» including Bathysciola from the group «schiodtei» in pars, Basque District. The process of formation of the different clades is related with geological and paleo–climatic events with their origins dating from between the middle Eocene and the late Oligocene. The paleo–climatic events that took place between the Miocene and the present day have been used to explain the dispersion and diversification of these clades. The Ibero–Balearic cholevine fauna is one of the richest in the Palearctic region, while the Pyrenean, Basque and Cantabrian biospeleological districts present one of the highest densities of troglobiomorphic (hypogean and endogean) coleopters in the world and, moreover, the hypogean cholevines are the zoological group with the greatest presence in the Iberian peninsula with one of the highest rates of endemic elements.
