Resumen de Amb la pólvora a l’espatlla
Salvador Palomar i Abadia, Ferran Sugranyes
El ball de diables –com a manifestació històrica, pròpia del folklore festiu d’algunes comarques– arriba a finals del segle XX amb dos models clarament diferenciats quant a la forma d’evolucionar pel carrer, la decoració dels seus vestits o l’existència de personatges definits dins la colla, per un factor determinant: l’existència, o no, d’un ball parlat que figura l’enfrontament entre el bé i el mal.
El ball de diables sense parlaments constitueix una forma de fer el ball que es caracteritza històricament per la gran quantitat de diables que participen en algunes festes o per la considerable quantitat de carretilles que s’empren en cada sortida.
