Abans de parlar del cas concret de l’ermita del Puig de Maria, de Pollença (Mallorca), convé fer una referència, tot i que sigui molt sintètica, sobre el valor simbòlic de les muntanyes. En les societats de l’antiguitat i, encara avui entre els pobles primitius, els cims han estat associats a un sentit sagrat. Aquest pot derivar del fet de la seva proximitat al cel i, per tant, com a punt que pot afavorir el contacte amb la divinitat. No oblidem que l’Antic testament ens presenta l’entrega de la taula dels Deu Manaments a Moisès a dalt de la muntanya del Sinaí. Una altra visió que dóna el valor sagrat a aquests accidents geogràfics és el respecte que provocà entre els primitius l’erupció d’un volcà. Interpretat aquest fenomen com l’expressió de la natura o d’una deïtat, que pot arrasar un poble i el seu territori.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados