Som professors. Expliquem al nostre alumnat que la cultura tradicional, fins a l’arribada de les telecomunicacions, s’ha conservat i ha anat passant generació rere generació, a través dels segles. Els diem que aquest és un patrimoni valuosíssim, musical, literari i artístic en general; que el ritme s’hi fa llengua, que la llengua s’hi adapta a un ritme; i que durant molts segles tothom reconeixia unes estructures pautades i hi jugava i les repetia i les cantava; i que amb aquests cants les persones creàvem i recreàvem el món.
Som mestres i volem que, a la fi, els nostres joves valoren la sensibilitat artística dels pobles: allò que tenen de singular i de global.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados