Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Manifestacions actuals de la malaltia mental en l’àmbit escolar. Algunes limitacions de les categories diagnòstiques

    1. [1] Psiquiatre, ex coordinador equip clínic Centre l'Alba
  • Localización: Ambits de psicopedagogia i orientació, ISSN-e 2339-7454, Nº. 51, 2019 (Ejemplar dedicado a: Novembre 2019), págs. 8-22
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Manifestaciones actuales de la enfermedad mental en el ámbito escolar. Algunas limitaciones de las categorías diagnósticas
    • Current manifestations of mental illness in the school environment. Some limitations of diagnostic categories
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El diagnóstico es un paso indispensable en la atención de los problemas de salud mental, es el elemento que debe guiar la dirección del cuidado y del tratamiento. No obstante, en el ámbito de la salud mental infantil y juvenil la tarea diagnóstica se ha vuelto cada vez más compleja y difícil ya que la clínica basada en los síntomas está dando paso a una clínica en la que los problemas de conducta ocultan la base psicopatológica subyacente. Esto está provocando que, a menudo, una determinada conducta se convierta automáticamente en un diagnóstico. Así, un exceso de movimiento se convierte en un trastorno por déficit de atención e hiperactividad y una conducta oposicionista es etiquetada de trastorno negativista desafiante. Este artículo intenta mostrar las limitaciones de ciertas categorías diagnósticas (TDAH, trastorno de conducta, psicosis) y la necesidad de reformular algunos criterios con los que se definen aquellas categorías.

    • English

      Diagnosis is an indispensable step in the care of mental health problems as it guides treatment and therefore, the route to healing. However, in the fields of childhood and adolescent psychology and psychiatry, the diagnostic procedure is becoming increasingly complex because a symptom-based diagnosis of ten means that behavioural problems covert the underlining psychopathology. This is causing certain conducts to automatically become a diagnosis. Thus, excessive movement becomes a diagnosis of attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) and an oppositional behaviour becomes a diagnosis of oppositional defiant disorder (ODD). The aim of this article is to show the limitations of some diagnostic criteria (ADHD, conduct disorders, psychosis) and the necessity to reformulate these criteria.

    • català

      El diagnòstic és un pas indispensable en l‟atenció dels problemes de salut mental, és l‟element que ha de guiar la direcció de la cura i del tractament. No obstant, en l‟àmbit de la salut mental infantil i juvenil la tasca diagnòstica ha esdevingut cada vegada més complexa i difícil ja que la clínica basada en els símptomes està donant pas a una clínica en la qual els problemes de conducta oculten la base psicopatològica subjacent. Això està provocant que, sovint, una determinada conducta es converteixi automàticament en un diagnòstic. Així, un excés de moviment es converteix en un trastorn per dèficit d‟atenció i hiperactivitat i una conducta oposicionista és etiquetada de trastorn negativista desafiant. Aquest article intenta mostrar les limitacions de certes categories diagnòstiques (TDAH, trastorn de conducta, psicosi) i la necessitat de reformular alguns criteris amb els quals es defineixen aquelles categories.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno