Resumen de La dimensió social de la durada de l’estada hospitalària. El cas de la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum

Joan Casas Martí, Susana González Melero

• español

  El estudio plantea, por un lado, la relación que puede tener la situa- ción sociofamiliar de los pacientes con la temporalidad del ingreso hospita- lario, y, por otro lado, la in uencia que puede tener también la complejidad y la organización de la intervención social hospitalaria. Se ha contado con una muestra de 105 pacientes ingresados, valorados y atendidos por pro- fesionales del Trabajo Social en la Unidad de Subagudos del Centro Forum de Barcelona durante el año 2017 (n = 105). Se ha utilizado una metodología cuantitativa mediante el suministro de la escala de valoración sociofamiliar de Gijón, la escala de la complejidad de la intervención social en contexto hospitalario ECISACH-BCN PSMAR3, y la recogida de otras informaciones relativas al per l de los pacientes de la muestra y a la estancia hospitalaria. Los resultados apuntan que aquellos pacientes con una situación de riesgo o de problemática social han realizado ingresos más prolongados en el tiempo que los que disfrutan de una realidad sociofamiliar más favorable. También se ha identi cado una tendencia al incremento de los días dehospitalización en los casos en los que la complejidad de la intervención social ha sido superior. Aun así, cuando la organización de la intervención social ha sido precoz y proactiva, los pacientes han realizado ingresos hos- pitalarios más cortos independientemente de los niveles de riesgo social que presentaban, disminuyendo, también, los efectos de la complejidad de la intervención social realizada. En este sentido, se reivindica el Trabajo Social sanitario como una profesión que no está reñida con la e ciencia de los recursos sanitarios, sino que puede ser facilitadora de su optimización.

• català

  L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació sociofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la influència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105). S’ha utilitzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR3 i la recollida d’altres informacions relatives al perfil dels pacients de la mostra i a l’estada hospitalària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha identificat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quan l’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’eficiència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització.

• English

  This study raises the issue of the relationship between patients’ social circumstances and the time spent admitted to hospital, while also considering the influence that the complexity and the organisation of social hospital intervention may have on this period. The study benefits from a sample of 105 patients admitted, assessed and attended by social workers in the subacute care unit at Centre Fòrum in Barcelona in 2017 (n = 105). A quantitative methodology has been used by applying the Gijón socio-family evaluation scale, the ECISACH-BCN PSMAR complexity of social intervention in hospital scale and other compiled information about the profile of patients in the sample and their hospital stay. The results indicate that patients in circumstances involving risk or social problems spent more time admitted to hospital than those who benefitted from more favourable socio-family circumstances. Moreover, a trend involving an increasing length of stay was identified in those cases where the complexity of the social intervention was higher. Nevertheless, when organisation of social intervention has been early and proactive, patients have tended to undergo shorter hospital admissions regardless of their social risk levels, thus reducing the effect of the complex nature of the social interventions performed. In this regard, social healthcare work is vindicated as a profession that is not in conflict with the efficient use of healthcare resources; rather, it could be one that does facilitate this.