De desert nuclear a laboratori evolutiu: Respostes dels organismes vius a la radiació ionitzant a Txernòbil

• Germán Orizaola ^[1]
  1. [1] Universidad de Oviedo

     Universidad de Oviedo

     Oviedo, España

     
• Localización: Mètode: Revista de difusió de la investigació, ISSN 1133-3987, Vol. 4, Nº. 103 (Escenaris evolutius per a desxifrar la bioidiversitat), 2019 (Ejemplar dedicado a: Formes infinites), págs. 65-71
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (html)
• Resumen

  • L’accident ocorregut en 1986 a la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna) va causar el major alliberament de material radioactiu degut a l’activitat humana. Les previsions inicials van considerar que la zona afectada per la contaminació radioactiva quedaria desproveïda de vida durant mil·lennis. Tres dècades després, la biodiversitat de la zona s’ha recuperat completament i a Txernòbil viuen tots els grans mamífers de l’est d’Europa i més de 200 espècies d’ocells. Els mecanismes que permeten als organismes viure en aquesta zona són encara objecte d’estudi i controvèrsia. En l’actualitat no hi ha consens científic sobre l’impacte a mitjà o llarg termini de la radiació sobre la naturalesa de la zona. La investigació a Txernòbil és bàsica per a entendre els efectes de la contaminació radioactiva sobre la biodiversitat, a més de constituir un laboratori natural excel·lent per a l’estudi de processos ecoevolutius en resposta a l’activitat humana.