Alguns autors, i fins i tot poders públics, reconeixen el paper de la crisi energètica que s’està desenvolupant com una de les claus de la present crisi econòmica i financera, i particularment de la seva durada. Tot i això, les polítiques que s’intenten promoure des de les institucions públiques posen l’accent en els aspectes merament energètics del problema, promovent mesures com ara l’estalvi o l’eficiència, sense tenir en compte la forta interacció d’aquestes mesures amb el sector productiu i els seus efectes indesitjables. En realitat, la crisi energètica no és res més que un altre símptoma d’una crisi global de sostenibilitat que necessita, per tant, ser abordada de manera global i holística. En aquest sentit, les entitats locals estan cridades a exercir un paper clau, tota vegada que un dels efectes secundaris de la crisi energètica és la desglobalització o relocalització.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados