Els bons poemes són imprescindibles a l’aula: memoritzats per l’adult i els infants, recitats amb entonació i gest, transcrits en llibretes i cartells i impresos en llibres. Abans de dir-losen un de nou, l’ensenyant els fa un relat en què en presenta els personatges i la situació i aclareix cert vocabulari. I així, quan ja el senten de boca de l’adult, volen fer-se’l seu com un tresor: en repeteixen cada vers imitant-lo en veu i gest. L’han après en colla i vivint amb ritme de sons, de cor i de cos continguts i actituds; i ara comenten tots plegats fets i altres històries amb què el relacionen. La bona poesia: un ben productiu, sensible i compartible motor de coneixement i empatia.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados