Societat i mercat de crèdit en temps de fil·loxera (l’Alt Empordà, 1875-1905)

• Autores: Ricard Garcia Orallo
• Localización: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, ISSN 1136-0267, Nº. 47, 2016, págs. 149-174
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Durant les dècades finals del segle XIX, l’Alt Empordà va patir de manera molt severa les convulsions experimentades pel sector vitivinícola. Com funcionava el mercat de crèdit en aquell context? Tenien les diverses classes socials el mateix comportament financer? Aquest estudi examina la dinàmica del mercat de crèdit rural en un temps de crisi. En primer lloc, es presenta l’evolució del nombre de préstecs signats en el districte notarial de Figueres al llarg del període 1880-1905 i es mostra que el mercat del crèdit responia a les variacions dels preus del vi. A continuació, s’analitzen tots els préstecs protocol·litzats els anys 1888 i 1903. Es proposa l’ús de la classe de cèdula personal que cada persona tenia assignada com a una manera útil de definir grups socials. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadors i prestataris es va incrementar clarament durant el període estudiat. L’empitjorament de les expectatives econòmiques havia donat lloc a l’exhauriment de la capacitat d’autofinançament dels estrats mitjans i baixos de la societat.

  • English

    During the final decades of the 19th century,the Alt Empordà county suffered severely from the convulsions in the wine-producing sector.How the credit market worked in that context?Did the different social classes have the same financial behaviour? This study examines the dynamics of the rural credit markets in a time of crisis. Firstly, we present the evolution of the number of loans granted in the notarial district of Figueres during the period 1880-1905 and show that the credit market responded to the variations of wine prices. Secondly, we analyse all the notarial deeds that authorised loans in the years 1888 and 1903. It suggests the use of the kind of “identity card” each person had been assigned as a useful way to define social groups. The results obtained show that the social and geographical distance between lenders and borrowers increased sharply during the studied period. The worsening of economic expectations had led to the draining of the middle and lower classes self-financing capacity.