La Selva de Mar: deute municipal versus burocràcia borbònica, 1758-1775

• Autores: Jordi Casas Roca
• Localización: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, ISSN 1136-0267, Nº. 49, 2018, págs. 67-88
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La Universitat de la Selva de Mar és un bon exemple de com la reconducció d’un deute llargament acumulat, mitjançant una concòrdia amb tots el creditors censalistes, podia resultar de complicada a causa dels entrebancs administratius generats per una estructura enormement centralitzada i jerarquitzada i, a conseqüència d’això, lenta, com era la monarquia borbònica del segle XVIII. D’una banda, les exigències i els tràmits de tot tipus per aprovar la imposició d’un quinzè sobre els productes de la terra i el mar, més de nou anys de gestions; d’altra banda, el contenciós entre dos organismes essencials de la monarquia a Catalunya, la Reial Audiència, de llarga tradició, i la Intendència, d’implementació més recent però destinada a substituir l’anterior en matèria de control de les finances municipals, especialment a partir de 1760.

  • English

    The Universitat of Selva de Mar is a good example of how complicated a debt adjustment after a substantial debt accumulation by means of an agreement with all the creditors/lessors could become because of the administrative constraints created by a vastly centralized structure;

    therefore, it was also a slow process, just as the Bourbon Monarchy was in the XVIII century. On the one hand, the requirements and procedures of all kinds that were needed to approve the application of a quinzè on land and sea products which meant more than nine years of procedures.

    On the other hand, the litigation between two key bodies of the monarchy in Catalonia, the Reial Audiència, which had a long tradition, and the Intendència,which had just been implemented and was intended to displace the latest in the latest terms of local finance control, particularly as of 1760