Resumen de Biomecánica corneal en el queratocono
María Ángeles del Buey Sayas, Cristina Peris Martínez
- español
La biomecánica corneal como ciencia toma mayor relevancia clínica en las dos últimas décadas, ligada a los grandes avances tecnológicos en el entorno de la cirugía refractiva mediante láser de excímero. Las aplicaciones prácticas actuales de la biomecánica corneal engloban dos vertientes: el desarrollo de dispositivos diagnósticos para la medida clínica de la biomecánica corneal y el diagnóstico precoz, y los modelos biomecánicos de comportamiento.
La caracterización de la córnea solo mediante parámetros morfológicos no es suficiente para evaluarla como tejido vivo. La posibilidad de medir las propiedades biomecánicas de la estructura del tejido corneal marca un comienzo en el estudio y la comprensión en la valoración de enfermedades oculares clínicas o subclínicas, como el queratocono, las ectasias postquirúrgicas asociadas a LASIK (Laser Assisted in Situ Keratomileusis), las distrofias corneales, las queratoplastias o el glaucoma.
En la actualidad, se han diseñado nuevos dispositivos experimentales para caracterizar in vivo los parámetros biomecánicos del modo más fiable.
- català
La biomecànica corneal com a ciència pren major rellevància clínica en les dues últimes dècades, lligada als grans avanços tecnològics a l’entorn de la cirurgia refractiva mitjançant làser excímer. Les aplicacions pràctiques actuals de la biomecànica corneal engloben dos vessants: el desenvolupament de dispositius diagnòstics per a la mesura clínica de la biomecànica corneal i el diagnòstic precoç, i els models biomecànics de comportament.
La caracterització de la còrnia només mitjançant paràmetres morfològics no és suficient per a avaluar-la com a teixit viu. La possibilitat de mesurar les propietats biomecàniques de l’estructura del teixit corneal marca un començament en l’estudi i la comprensió en la valoració de malalties oculars clíniques o subclíniques com el queratocono, les ectàsies posquirúrgiques associades a LASIK (Laser Assisted in Situ Keratomileusis), les distròfies corneals, les queratoplastias o el glaucoma.
En l’actualitat, s’han dissenyat nous dispositius experimentals per a caracteritzar in vivo els paràmetres biomecànics de la manera més fiable
- English
Corneal biomechanics as a science takes greater clinical relevance in the last two decades, linked to the great technological advances in the environment of refractive surgery using excimer laser. The current practical applications of corneal biomechanics encompass two aspects: the development of diagnostic devices for the clinical measurement of corneal biomechanics and early diagnosis, and biomechanical models of behavior.
Characterization of the cornea only by morphological parameters is not enough to evaluate it as living tissue. The possibility of measuring the biomechanical properties of the corneal tissue structure marks a beginning in the study and understanding in the assessment of clinical or subclinical eye diseases such as keratoconus, post-surgical ectasias associated with LASIK (Laser Assisted in Situ Keratomileusis), corneal dystrophies, keratoplasties or glaucoma.
At present, new experimental devices have been designed to characterize biomechanical parameters in vivo in the most reliable way
