Resumen de Relacions no convencionals, marginalitats positives i ciutadania
- español
El cuidado de otros y las relaciones a larga distancia pueden estar vinculados al agotamiento emocional y psicológico, pero también a la gratificación y el empoderamiento; sobre todo, tienen importantes implicaciones en términos de justicia social, igualdad y ciudadanía. La expresión «familias globales» (Beck y Beck-Gernsheim, 2014) abarca un conjunto de actores sociales, heterogéneos y cargados de tensiones, que tienen en común el potencial de superar las distinciones tradicionales entre lo público y lo privado, el centro y la periferia, lo nacional y lo internacional, las personas sanas y aquellas con discapacidades físicas/cognitivas, los heterosexuales y los homosexuales, eludiendo las ideas dicotómicas de inclusión/exclusión que por lo general caracterizan el concepto de ciudadanía. Estas familias constituyen un grupo de actores sociales muy disímiles, entre otros, parejas de culturas y etnias mixtas, trabajadores migrantes mal remunerados, trabajadores migrantes calificados, solicitantes de asilo, refugiados, familias distantes, etc. que desafían nuestra comprensión culturalmente homogénea de la familia y la sociedad y que se definen, por lo tanto, como «pioneros del cosmopolitismo» y la diversidad cultural.
Partiendo de trabajos recientes sobre las familias, las relaciones, las intimidades y el cuidado de otros residentes en ubicaciones distantes y contextualizando dichos trabajos en el ámbito específico, y todavía inexplorado, de las parejas del mismo sexo que están juntas pero viven separadas (LAT, por sus siglas en inglés), este artículo examina las geografías morales, sociológicas e institucionales de estas cadenas, menos visibles, de cuidado y afecto, así como su desigualdad en términos de derechos y visibilidad. La revisión de la bibliografía se combina con un trabajo autoetnográfico donde se analiza y discute el caso de una pareja LAT casada, transnacional y del mismo sexo.
Este artículo sugiere que al examinar lo que sucede en un nivel micro de las interacciones basadas en emociones, podemos obtener algunas ideas esenciales sobre la naturaleza cambiante de las familias, las intimidades y las relaciones, así como sobre sus múltiples implicaciones en términos de inclusión social, acceso a derechos/ciudadanía y cambio social. Es una forma de inclusión social y adquisición de derechos/ciudadanía, relacional, basada en la emoción y situada en un nivel micro, que está ocurriendo a diario en los intersticios de las interacciones entre las personas, aun cuando dicho cambio sigue encontrando diversos obstáculos estructurales, políticos e institucionales.
- català
La cura d'altres i les relacions a llarga distància poden estar vinculats a l'esgotament emocional i psicològic, però també a la gratificació i l'apoderament; sobretot, tenen importants implicacions en termes de justícia social, igualtat i ciutadania. L'expressió "famílies globals" (Beck i Beck-Gernsheim, 2014) abasta un conjunt d'actors socials, heterogenis i carregats de tensions, que tenen en comú el potencial de superar les distincions tradicionals entre allò públic i allò privat, el centre i la perifèria, el nacional i l'internacional, les persones sanes i aquelles amb discapacitats físiques / cognitives, els heterosexuals i els homosexuals, eludint les idees dicotòmiques d'inclusió / exclusió que en general caracteritzen el concepte de ciutadania. Aquestes famílies constitueixen un grup d'actors socials molt diversos, entre d'altres, parelles de cultures i ètnies mixtes, treballadors migrants mal remunerats, treballadors migrants qualificats, sol·licitants d'asil, refugiats, famílies distants, etc. que desafien la nostra comprensió culturalment homogènia de la família i la societat i que es defineixen, per tant, com a "pioners del cosmopolitisme" i la diversitat cultural.
Partint de treballs recents sobre les famílies, les relacions, les intimitats i la cura d'altres residents en ubicacions distants i contextualitzant aquests treballs en l'àmbit específic, i encara inexplorat, de les parelles del mateix sexe que estan juntes però viuen separades (LAT, per les sigles en anglès), aquest article examina les geografies morals, sociològiques i institucionals d'aquestes cadenes, menys visibles, de cura i afecte, així com la seva desigualtat en termes de drets i visibilitat. La revisió de la bibliografia es combina amb un treball autoetnogràfic on s'analitza i discuteix el cas d'una parella LAT casada, transnacional i del mateix sexe.
Aquest article suggereix que en examinar el que succeeix en un nivell micro de les interaccions basades en emocions, podem obtenir algunes idees essencials sobre la naturalesa canviant de les famílies, les intimitats i les relacions, així com sobre les seves múltiples implicacions en termes d'inclusió social , accés a drets / ciutadania i canvi social. És una forma d'inclusió social i adquisició de drets / ciutadania, relacional, basada en l'emoció i situada en un nivell micro, que està passant diàriament en els intersticis de les interaccions entre les persones, tot i que aquest canvi segueix trobant diversos obstacles estructurals, polítics i institucionals.
- English
Long distance relationships and caring at a distance may be connected with emotional and psychological exhaustion but also gratification, reward and empowerment; above all, they possess important implications in terms of social justice, equality and citizenship. The expression ‘world families’ (Beck and Beck-Gernsheim, 2014) includes a heterogeneous and tension-filled set of social actors who have in common the potential to bridge traditional distinctions between public and private, centre and periphery, national and international, able-bodied and physically/cognitively impaired, heterosexual and homosexual, bypassing dichotomous ideas of inclusion/exclusion which typically characterise the concept of citizenship. These families represent a group of very different social actors, including couples of mixed cultures and ethnicities, low-paid migrant workers, skilled migrant workers, asylum seekers, refugees, distant families, etc. who challenge our culturally homogenous understanding of family and society and are defined therefore as ‘pioneers of cosmopolitanism’ and cultural diversity.
Drawing on recent work on families, relationships, intimacies and caring for distant others and contextualising it within the specific and still unexplored context of Living Apart Together (LAT) same-sex couples, this article examines the moral, sociological and institutional geographies of these less visible chains of care and affection and their unequally entitled rights and visibility. The literature review is combined with auto-ethnographic work analysing and discussing the case of a married, same-sex, transnational, Living Apart Together (LAT) couple.
This article suggests that by looking at what happens at the level of emotion-based, micro-situated interactions we can get some crucial insights into the changing nature of families, intimacies and relationships and their multiple implications in terms of social inclusion, entitlement to rights/citizenship and social change. It is a form of relational, emotion-based and micro-situated social inclusion and entitlement to rights/citizenship which is occurring, on a daily basis, in the interstices of people’s interactions even when such change still meets several obstacles at the structural, political and institutional level.
