"Los debates actuales en torno a la reconceptualización de la materia, así como aquellos referidos al posthumanismo, tienen como común denominador el despliegue de una renovada preocupación por enfoques ontológicos que permitan superar el vicio del antropocentrismo. De igual forma, dichos planteamientos teóricos se presentan, directa o indirectamente, como plataformas de articulación para un nuevo vitalismo. Sin embargo, la conceptualización de la vida que despliegan dichos enfoques teóricos resulta insuficiente e insatisfactoria. Su ontología vitalista, al carecer de una perspectiva intempestiva, no problematiza adecuadamente el fenómeno de la vida. En este sentido, el presente artículo propondrá un proyecto de allokhronía radical que permita responder a dos importantes preguntas: a) con relación al posthumanismo, ¿cómo pensar la vida sin re-caer en el vicio del antropocentrismo?; y b) con referencia al nuevo materialismo, ¿qué implica la emergencia de la vida en el agenciamiento material del Universo?"
Els debats actuals entorn de la reconceptualització de la matèria, així com aquells referits al posthumanisme, tenen com a comú denominador el desplegament d'una renovada preocupació per enfocaments ontològics que permetin superar el vici de l'antropocentrisme. De la mateixa manera, aquests plantejaments teòrics es presenten, directament o indirectament, com a plataformes d'articulació per a un nou vitalisme. No obstant això, la conceptualització de la vida que despleguen aquests enfocaments teòrics resulta insuficient i insatisfactòria. La seva ontologia vitalista, com que no té tenir una perspectiva intempestiva, no problematitza adequadament el fenomen de la vida. En aquest sentit, aquest article proposarà un projecte de allokhronia radical que permeti respondre a dues importants preguntes: a) amb relació al posthumanisme, com es pot pensar la vida sense re-caure en el vici de l'antropocentrisme?; i b) amb referència al nou materialisme, què implica l'emergència de la vida a l’agenciament material de l'Univers?
Current debates about reconceptualization of matter and posthumanism share a renewed scholarly interest in ontological views that will make it possible to overcome the vice of anthropocentrism. Also, these theoretical approaches are presented, either directly or indirectly, as platforms of articulation for a new vitalism. However, the conceptualization of life advanced by those theoretical approaches is both insufficient and unsatisfactory. Its vitalistic ontology lacks an ‘untimely’ perspective, thus, it does not adequately inquire into the phenomenon of life. This paper proposes a project of radical allokronia, capable of answering two major questions: a) in relation to posthumanism, how can life be addressed without falling again into the vice of anthropocentrism, and b) in reference to new materialism, what does the emergence of life imply for the material agency of the Universe.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados