Les explotacions de sal de llop del sud-oest de les serralades costaneres catalanes

• Autores: Joan Carles Melgarejo i Draper, Júlia Farré de Pablo, Esperança Tauler, Joaquin Antonio Proenza Fernández, Núria Pujol Solà, Sandra Amores Casals, Josep Roque Rosell, Jingyao Xu
• Localización: Actes de les cinquenes Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni: Museu de la Vida Rural, 16 i 17 de novembre del 2018 / coord. por Ester Trullols Sanchez, Xavier Buqueras, 2020, págs. 273-286
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • español

    La sal de lobo es calcita espàtica muy pura, muy cristalina debido a su formación como precipitación a partir de fluidos meteóricos en cavidades cársticas o hidrotermales en filonianas. Se había usado tradicionalmente en hornos de vidrio antiguos para aportar CaO la fundición empleada en la producción de vidrio. Es muy conocida su explotación en el macizo del Garraf, pero se conoce poco la que se dio en el suroeste de las cordilleras costeras catalanas, donde está presente en diversos contextos geológicos algo más variados: a) filones en rocas graníticas, b ) filones en carbonatos en asociación con encabalgamientos, c) cavidades cársticas. En todos estos casos se ha hecho aprovechamiento de tipo artesanal a cielo abierto, de tipo trinchera, y de esta actividad queda a menudo registro en forma de topónimos, como la cueva, la collada o el llano de Els Vidriers, en Prades, entre otros.

  • català

    La sal de llop és calcita espàtica molt pura, molt cristal·lina degut a la seva formació com a precipitació a partir de fluids meteòrics en cavitats càrstiques o hidrotermals en filonianes. S’havia usat tradicionalment en forns de vidre antics per tal d’aportar CaO a la fosa emprada en la producció de vidre. És molt coneguda la seva explotació al massís del Garraf, però es coneix poc la que es va donar al sud-oest de les serralades costaneres catalanes, on és present en diversos contextos geològics una mica més variats: a) filons en roques granítiques, b) filons en carbonats en associació amb encavalcaments, c) cavitats càrstiques. En tots aquests casos se n’ha fet aprofitament de tipus artesanal a cel obert, de tipus trinxera, i d’aquesta activitat en queda sovint registre en forma de topònims, com ara la cova dels Vidriers, el coll dels Vidriers o el pla dels Vidriers a Prades, entre d’altres.