Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya: Anàlisi territorial

• Genoveva Barba ^[1] ; Dolores Ruiz Muñoz ^[1] ; Anna García Altés ^[1]
  1. [1] Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
• Localización: Annals de Medicina, ISSN-e 2013-7109, ISSN 0210-7465, Vol. 99, Nº. 3, 2016, págs. 126-131
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • A Catalunya, la crisi que va començar el 2008 ha tingut una clara repercussió en els determinants socioeconòmics de la salut. Durant aquests anys, la riquesa macroeconòmica ha disminuït al territori i l’atur ha augmentat, especialment el de llarga durada, fets que han inuït directament en la baixada de la renda disponible de les famílies i en l’augment de la pobresa i la desigualtat.

    En aquest context, indicadors de salut com l’esperança de vida o la mortalitat no han patit gaires variacions, almenys de moment, però sí que es detecten canvis en la taxa de mortalitat per suïcidi, que ha crescut des del 2007, i en la salut dels col·lectius més vulnerables. Entre les persones aturades, per exemple, s’observa un major consum de tabac i un major consum de risc d’alcohol que en les persones no aturades. Les persones que estan exemptes de copagament de farmàcia (una aproximació a població vulnerable per nivells de renda) tenen una major probabilitat de rebre tractament amb psicofàrmacs, ser ingressades a un hospital i ser visitades a l’atenció primària i als centres de salut mental.

    Entre d’altres polítiques públiques, el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), amb un abordatge intersectorial, actua sobre els determinants de la salut per reduir o eliminar-ne les desigualtats, fet especialment important per a la salut dels col·lectius més vulnerables.