Efecte de les minves sobre l'alga Cystoseira Mediterranea Sauvageau: recerca de causes ecofisiològiques per explicar la seva posició litoral

• Autores: Lourdes Frigola Gironès
• Localización: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, ISSN 1136-0267, Nº. 26, 1993, págs. 15-34
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Cystoseira mediterranea Sauvageau forma un important cinturó just per sota del nivell mig de l'aigua en llocs batuts, i no pol•lucionats de la Costa Brava. Tot i que a la mar Mediterrània no existeixen veritables marees, el nivell de la mar mostra diferències importants provocades per la pressió atmosfèrica. Amb la instauració d'un fort anticicló, el nivell de la mar pot arribar a experimentar baixades considerables (que poden arribar a ser de fins a 50 cm). Quan es dóna una baixada del nivell de la mar acompanyada d'absència de vent es produeix el que s'anomena una minva. Aquests períodes poden tenir una duració variable (de 1 a 30 dies, o fins i tot més). La taxa de rehidratació és més ràpida que la de deshidratació; s'arriba a 50% de contingut relatiu d'aigua després d'unes 4 hores d'emersió; en canvi, menys d'l hora és suficient per a rehidratar- se fins a 50% de contingut d'aigua. Tant la taxa de deshidratació com la de rehidratació són més ràpides al començament dels processos, després es van tornant més lentes, i asímptòticament a 5% i 75% de contingut relatiu d'aigua per a la deshidratació i la rehidratació, respectivament. La corba P/I de Cystoseira mediterranea es caracteritza perquè la producció no arriba a saturar-se a altes irradiàncies de 1600 4/m2 seg, i també perquè no presenta efecte de fotoinhibició. La deshidratació fa augmentar la taxa de respiració (1.70 mg 02/g pso h, per als exemplars completament hidratats, versus 1.95 i 2.08, per als exemplars amb un 53% i 7% de contingut relatiu d'aigua, respectivament), i la Ic (21 μE/m2 seg versus 24 i 72). Per una altra banda, la deshidratació fa disminuir la Pmax (32.85 mg 02/g pso h versus 23.55 i 2.31), així com, la Ik (422 μE/m2 seg versus 310 i 153). La a per les mostres completament hidratades és similar a la d'aquelles amb un contingut de 53% relatiu d'aigua (oc = 0.08); amb deshidratacions superiors, a es torna més petita (a = 0.03). La taxa de producció d'oxigen es manté estadísticament no diferent per a les mostres fins a un contingut relatiu d'aigua del 32%. Es manté un balanç oxigènic positiu fins a un contingut d'aigua molt baix (7% - 12%). A partir dels nostres resultats és evident que Cystoseiramediterranea és una alga molt ben adaptada a suportar períodes d'emersió prolongats a l'hivern.