Resumen de L'impacte del canvi climàtic en els misticets: memòria llegida per l'acadèmic electe Àlex Aguilar i Vila, a l'acte de la seva recepció el dia 21 de novembre de 2019

Àlex Aguilar Vila

• español

  El cambio climático es uno de los efectos antropogénicos globales cuyas consecuencias resultan menos predecibles. Se han realizado numerosos estudios sobre la incidencia que el cambio tendría en distintos segmentos de la biodiversidad, pero el impacto que a largo plazo podría ocasionar a las poblaciones de cetáceos y, en especial de los misticetos, es objeto de controversia. Por un lado, se ha subrayado que la mayor parte de las especies de misticetos viven en aguas oceánicas carentes de obstáculos y poseen una gran movilidad que les permite realizar migraciones de miles de quilómetros. En este contexto, estos animales podrían responder de modo ágil al calentamiento global simplemente variando su fenología y ruta migratoria.

  Por otro lado, se ha argumentado que, precisamente por ser migradores de grandes distancias, los misticetos serían particularmente vulnerables a una variación térmica, ya que tanto su alimentación como su reproducción dependen de hábitats con características concretas situados en zonas muy alejadas. Una variación en la localización de estos destinos migratorios podría tener efectos catastróficos si los animales no fueran capaces de adaptar o reorientar sus desplazamientos.

  Apoyando la primera hipótesis, se aducen los cambios observados en las últimas décadas en el régimen migratorio y la distribución de la ballena gris del océano Pacífico, así como las variaciones que, a través de los registros históricos de la pesca ballenera, se ha visto que se produjeron en la distribución de la ballena franca austral en los años centrales del período de Dalton (1790-1830). En aquella etapa coincidieron una disminución significativa de la irradiación solar y erupciones volcánicas de gran potencia que enviaron enormes cantidades de ceniza a la estratosfera y produjeron un efecto pantalla considerable, aspectos que conllevaron un descenso de las temperaturas medias de la atmósfera de entre 0,15 y 0,75 °C. En ambos casos, las poblaciones de ballenas demostraron adaptabilidad y resiliencia al cambio ambiental.

  Sin embargo, aparentemente contradiciendo estos escenarios, se ha visto que muchas poblaciones de ballenas se estructuran en unidades independientes segregadas en el espacio y que muestran un comportamiento migratorio conservador.

  Un ejemplo bien estudiado es el del rorcual común del Atlántico norte, que, si bien ocupa la totalidad de este océano y realiza en su interior migraciones de miles de quilómetros, su metapoblación se segrega en al menos ocho stocks o demes discretos.

  Los ejemplares pertenecientes a un stock determinado atraviesan con frecuencia territorios ocupados por ejemplares pertenecientes a otros stocks sin cruzarse con ellos ni tampoco colonizar el nuevo hábitat. Estudios recientes han mostrado que este comportamiento limitó la recuperación de poblaciones que habían sido demográficamente reducidas por la pesca y dejó abandonados hábitats que en el pasado habían sido óptimos. Situaciones similares se han dado en otros océanos, otras especies de misticetos e incluso otras familias de cetáceos. La explicación de esta aparente rigidez en la ocupación del espacio radicaría en la transmisión cultural por línea materna de las principales pautas de comportamiento y utilización del hábitat. Este mecanismo, que en animales tan móviles habría sido a lo largo de la historia un motor de la especiación, y por ello habría representado una ventaja evolutiva, en el presente, cuando el cambio ambiental se produce a una velocidad sin precedentes, podría convertirse en un lastre que dificultase o incluso impidiese la necesaria adaptación.

• català

  El canvi climàtic és un dels efectes antropogènics globals de conseqüències menys predictibles. S’han realitzat nombrosos estudis sobre la incidència que el canvi tindria en diferents segments de la biodiversitat, però l’impacte que a llarg termini podria ocasionar a les poblacions de cetacis i, en especial dels misticets, és objecte de controvèrsia. D’una banda, s’ha subratllat que la major part de les espècies de misticets viuen en aigües oceàniques mancades d’obstacles i posseeixen una gran mobilitat que els permet realitzar migracions de milers de quilòmetres. En aquest context, aquests animals podrien respondre de manera àgil a l’escalfament global simplement variant la seva fenologia i ruta migratòria. D’altra banda, s’ha argumentat que, precisament per ser migradors de grans distàncies, els misticets serien especialment vulnerables a una variació tèrmica, ja que tant la seva alimentació com la seva reproducció depenen d’hàbitats amb característiques concretes situats en zones molt allunyades. Una variació en la localització d’aquestes destinacions migratòries podria tenir efectes catastròfics si els animals no fossin capaços d’adaptar o reorientar els seus desplaçaments.

  Donant suport a la primera hipòtesi, s’addueixen els canvis observats en les últimes dècades en el règim migratori i la distribució de la balena grisa de l’oceà Pacífic, així com les variacions que, a través dels registres històrics de la pesca balenera, s’ha vist que es van produir en la distribució de la balena franca austral en els anys centrals del període de Dalton (1790-1830). En aquella etapa van coincidir una disminució significativa de la irradiació solar i erupcions volcàniques de gran potència que van enviar enormes quantitats de cendra a l’estratosfera i van produir un efecte pantalla considerable, aspectes que van desencadenar un descens de les temperatures mitjanes de l’atmosfera d’entre 0, 15 i 0,75 °C. En tots dos casos, les poblacions de balenes van demostrar adaptabilitat i resiliència al canvi ambiental.

  No obstant això, aparentment contradient aquests escenaris, s’ha vist que moltes poblacions de balenes s’estructuren en unitats independents segregades en l’espai i que mostren un comportament migratori conservador. Un exemple ben estudiat és el del rorqual comú de l’Atlàntic nord, que, si bé ocupa la totalitat d’aquest oceà i realitza en el seu interior migracions de milers de quilòmetres, la seva metapoblació se segrega en almenys vuit estocs o demes discrets. Els exemplars pertanyents a un estoc determinat travessen sovint territoris ocupats per exemplars pertanyents a altres estocs sense creuar-se amb ells ni tampoc colonitzar el nou hàbitat. Estudis recents han mostrat que aquest comportament va limitar la recuperació de poblacions que van ser demogràficament reduïdes per la pesca i va deixar abandonats hàbitats que en el passat havien estat òptims. Situacions similars s’han donat en altres oceans, altres espècies de misticets i, fins i tot, altres famílies de cetacis. L’explicació d’aquesta aparent rigidesa en l’ocupació de l’espai rauria en la transmissió cultural per línia materna de les principals pautes de comportament i utilització de l’hàbitat. Aquest mecanisme, que en animals tan mòbils hauria estat al llarg de la història un motor de l’especiació, i per això hauria representat un avantatge evolutiu, en el present, quan el canvi ambiental es produeix a una velocitat sense precedents, podria convertir-se en un llast que dificultés o fins i tot impedís la necessària adaptació.

• English

  Climate change is one of the global anthropogenic impacts the consequences of which are harder to predict. Many studies have been carried out on the incidence that the change would have on different segments of the biodiversity, but the longterm impact that it is likely to have on the populations of cetaceans, and particularly those of mysticetes, is controversial. On the one hand, it has been argued that most species of mysticetes thrive in oceanic waters where physical obstacles are absent and have a high mobility that allows them to undergo migrations spanning thousands of kilometres. In this context, these animals are likely to respond to global warming simply by varying their phenology and migration route. On the other hand, it has been argued that, precisely because they are long-range migrants, mysticetes may be particularly vulnerable to temperature variation because both their feeding and their reproduction depend on habitats with specific characteristics located in very distant areas. A variation in the location of these migratory destinations could have catastrophic effects if the animals were not able to adapt or reorient their movements.

  Supporting the first hypothesis are the changes observed in the last decades in the migratory regime and the distribution of the gray whale of the Pacific Ocean as well as the variations that, through the historical records of whaling, have been observed in the distribution of the southern right whale in the central years of the Dalton period (1790-1830). During these years, a significant decrease in solar irradiation coincided with volcanic eruptions of great power that sent huge amounts of ash to the stratosphere and produced a considerable screen effect, all of which led to a decrease in the average temperatures of the atmosphere between 0,15 and 0,75 °C.

  In both cases, the baleen whale populations demonstrated adaptability and resilience to environmental change.

  However, apparently contradicting these scenarios, it has been seen that many populations of whales are structured in separate units segregated in space which show a conservative migratory behaviour. A well-studied example is that of the North Atlantic fin whale that, although it occupies the whole of this ocean and carries out migrations of thousands of kilometres, its metapopulation segregates into at least eight discrete stocks or demes. The specimens belonging to a particular stock often swim through territories occupied by specimens belonging to other stocks without crossing with them or colonizing the new habitat. Recent studies have shown that this behaviour limited the recovery of populations that had been demographically reduced by whaling and left abandoned habitats that in the past were considered to be optimal for the species. Similar situations have occurred in other oceans, other species of mysticetes and even other families of cetaceans. The explanation of this apparent rigidity in the occupation of space would lie in the matrilineal transmission of culture in critical elements of their behaviour and habitat use. This mechanism, which in so mobile animals historically triggered speciation, and therefore represented an evolutionary advantage, in the present, when environmental change occurs at an unprecedented speed, may hinder or even prevent the necessary adaptation.