Efecte d'una mescla estival episòdica en la dinàmica i l'estructura de la comunitat de microorganismes fotosintètics planctònics a l'Estanyol d'en Sisó

• Autores: L. Jesús García Gil, Carles M. Borrego, N. Verdú, I. Triola
• Localización: Scientia gerundensis, ISSN-e 2385-4758, ISSN 0213-5930, Nº. 21, 1995, págs. 71-84
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Se ha estudiado la dinámica espacio-temporal de la comunidad microbiana fotosintética de la laguna de Sisó durante el penodo de estratificación de 1992. La distribución de las diferentes poblaciones microbianas estuvo asociada a los gradientes fisicoquímicos de la columna de agua, concretamente a la interfase oxigeno-sulfhídrico. En esta estrecha franja de gradiente, las poblaciones fotosintéticas se distribuyeron a partir de sus requerimientos específicos de luz y sulfhidrico. Durante la primera fase del estudio (junio-julio), la comunidad microbiana estuvo dominada por Cryptomonasphaseolus que constituyó máximos de 1000 pg 1.' de C1 a en el metalimnion (0,5-1 metros). Durante este período, la comunidad bacteriana estuvo limitada debido al efecto de filtro de la comunidad alga1 sobre la intensidad lumínica (3 ,uE m2 s-' a 0,5 m). Un episodio de precipitaciones durante el mes de Julio desestabilizó la columna de agua y provocó la desaparición de la población de Cryptomonas. La posterior evolución de la laguna hacia condiciones extremadamente reductoras y la desaparición del filtro algal permitieron a su vez el desarrollo de una comunidad bacteriana, representada por bacterias rojas (Chromatium minus) y verdes (Chlorobium limicola) del azufre. Aunque ambas poblaciones estuvieron presentes en el hipolimnion durante todo el periodo estudiado, solo se registraron máximos poblacionales una vez Cryptomonas hubo desaparecido (200 y 300 ,ug 1.' de bacterioclorofila a y c para Chromatium y Chlorobium, respectivamente). En el presente articulo se discute el efecto de la mezcla transitoria de la columna de agua tanto en el marco fisico- quimico de la laguna como en la dinámica y estructura de la comunidad fotosintética microbiana desarrollada

  • English

    The spatial and temporal dynamics of the photosynthetic microbial community in Lake Siso (Girona, Spain) has been studied during the summer stratification period of 1992. The distribution of the different algal and bacterial microbial populations along the water column was found to be related with the physicho-chemical gradients, mainly with the oxicanoxic boundary. Within this narrow interphase (1 m width), photosynthetic populations were distributed according to their requirements of light and sulfide. Cryptomonas phaseolus was the main species of the algal community during the first part of the study period, forming a dense population at the metalimnion (1000 pg I-' de Chl a). During this period the phototrophic bacterial community was severaly light-limited due to the algal shading. At 0.5 m depth the available photosynthetic light (PAR) was only 3 pE mZ.s-'. A short heavy rainy period during late july caused an episodical mixing of the water column and the downfall of the Cryptomonas community. As a consequence, light intensity reaching the sufide-containing waters increased. Phototrophic bacteria were then able to grow, forming dense populations of purple (Chromatium minus) and in particular, green (Chlorobium limicola) sulfur bacteria. Although both bacteria were present in the hipolimnion during all study period, they did not forn signi- ficative maxima until Cryptomonas population disappeared (200 i 300 ug 1.' of bacteriochlorophyll a and c for Chromatium and Chlorobium, respectively). The effect of the episodical mixing of the water column on both the dynamics and the structure of the photosynthetic community of the Lake Siso is discussed

  • català

    S'ha estudiat la dinàmica espaciotemporal de la comunitat microbiana fotosintètica de I'estanyol d'en Sisó durant el període d'estratificació de 1992. La distribució de les diferents poblacions microbianes es va associar als gradients fisicoquimics de la columna d'aigua, concretament a la interfase oxigen-sulfhídric. Dins d'aquesta estreta franja de gradient (-1 metre d'amplada), les poblacions fotosintètiques es van distribuir segons els seus requeriments de llum i sulfhídric. Durant la primera fase del període estudiat (juny-juliol), la comunitat microbiana estava dominada per Cryptomonas phaseolus, que va assolir màxims de 1000,ug 1.' de C1 a al metalímnion (0,5-1 metres). Durant aquest període, la comunitat bacteriana estava limitada a causa de l'efecte de filtre sobre la llum que tenia la comunitat algal (3 ,uE m-2 s' a 0,5 m). Un episodi de precipitacions al mes de juliol va desestabilitzar la columna d'aigua i va provocar la desaparició de la població de Cryptomonas. L'evolució de l'estanyol cap a condicions extremadament reductores i la desaparició del filtre algal va permetre el desenvolupament de la comunitat bacteriana, representada per bacteris vermells (Chromatium minus) i verds (Chlorobium limicola) del sofre. Ambdues poblacions van ser presents a l'hipolímnion durant tot el període d'estudi, tot i que només assoliren màxims destacats quan Cryptomonas va desaparèixer (200 i 300 ,ug 1-' de bacterioclorofilla a i c per Chromatium i Chlorobium, respectivament). En aquest article es discuteix I'efecte que va tenir la mescla transitòria de la columna d'aigua tant en el marc fisicoquimic de I'estanyol com en la diniàmica i l'estructura de la comunitat fotosintètica microbiana que s'hi va desenvolupar