Este artículo estudia el exilio judeoasquenazí en Barcelona en el período desde el advenimiento del nazismo en Alemania, en enero de 1933, hasta el fin de la Segunda Guerra Mundial en Europa, en mayo de 1945. La investigación se centrará en los recorridos de varios refugiados en la ciudad condal. En el período analizado tuvo lugar una doble oleada migratoria: la primera, concentrada entre mediados del año 1933 y el comienzo de la Guerra Civil Española, y la segunda que coincidió con la Segunda Guerra Mundial. El artículo pretende llenar el hueco dejado por la historiografía española tejiendo el hilo de una memoria colectiva de una comunidad de refugiados judíos que lucharon por establecerse en la ciudad. Basándose en las entrevistas con los refugiados y sus descendientes, el presente estudio emplea el enfoque microhistórico, con la intención de rescatar la memoriade los refugiados, elevandolas experiencias personalesal grado de acontecimientos históricos. El artículo es un anticipo de lo que abarcará el proyecto Verbannung: el exilio judeoalemán(1933-1945), que lleva a cabo la plataforma cultural judía Mozaika,y como tal presenta tan solo una parte de las investigaciones en curso
Aquest article estudia l’exili jueu-asquenazí a Barcelona en el període des del’adveniment del nazisme a Alemanya,al gener de 1933, fins a la fi de laSegona Guerra Mundial a Europa, al maig de 1945. La investigació se centrarà en els recorreguts de diversos refugiats a la ciutat comtal. En el període analitzat va tenir lloc una doble onada migratòria: la primera, concentrada entre mitjans de l'any 1933 i el començament de la Guerra Civil Espanyola, i la segona que va coincidir amb la Segona Guerra Mundial. L’article pretén omplir el buit deixat per la historiografia espanyola teixint el fil d’una memòria col · lectiva d’una comunitat de refugiats jueus que van lluitar per establir-se en la ciutat. Basant-se en les entrevistes amb els refugiats i els seus descendents, el present estudi empra l’enfocament microhistòric, amb la intenció de rescatar la memòria dels refugiats, elevant les experiències personals al grau d'esdeveniments històrics.L’article és una anticipació dels temes que inclourà el projecte Verbannung: l’exili jueu-alemany(1933-1945), que porta a terme la plataforma cultural jueva Mozaika, i com a tal presenta només una part de les investigacions en curs.
This paper studies the Ashkenazi exile in Barcelona from the advent of Nazism in Germany in January 1933 until the end of World War II in Europe in May 1945. The analysis will focus on the lives of Jewish refugees in the city during this time. There were two migration waves during the years studied: one that lasted frommid-1933 tothe beginning of the Spanish Civil War, and a second one thatcoincided with World War II. The paperaims to fill the gap left by the Spanish historiography by weaving the thread of thecollective memory of a community of Jewish refugees who struggled to settle in Barcelona. Based on interviews with refugees and their descendants, this study employs micro-historical approach, trying to of rescue their memory, by lifting personal experiences to the degree of historical events. The article is a foretaste of the issues that will be covered by the project Verbannung: German-Jewish exile (1933-1945), led by the Jewish cultural platform Mozaika, and as such presents only part of ongoing research
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados