Resumen de La participació dels espais rurals en la sostenibilitat ambiental: Anàlisi dels discursos d’iniciatives productives en el context rural de Castelló

Vicent Querol, Xavier Ginés Sánchez

• English

  Rural areas have been called to play a central role in the fight to mitigate the effects of climate change. The exogenous categorization that has divided and separated nature from society and culture had negative effects on the relation between rural dwellers and the Institutions that supposed to look after environmental sustainability. This article is an analysis of productive initiatives that, from the rural areas of Castellón (Valencian Autonomy), we have identified accomplishing the concept of New Rurality, and how in their discourses they harmonize with environmental sustainability. The theoretical approach reviews a framework in which the conservation actions related to protected areas and rural development are exposed, as well as the new conceptions that reinforce approaches that give voice and value to rural views. And so, without losing sight of a supralocal institutional context that concentrates services and infrastructures in the cities, while generating regulations that keep unbalancing the Valencian territory. The construction of a rural citizenry aware of climate change while encouraging participation by institutional processes, all together becomes one of the keys to environmental sustainability that must be based on another sustainability: social sustainability in the rural areas.

• català

  Els espais rurals han estat cridats a jugar un paper central en la lluita per pal· liar els efectes del canvi climàtic. La categorització exògena que ha dividit i separat la natura de la societat i la cultura ha tingut efectes negatius sobre la relació entre les poblacions rurals i les institucions que han de vetlar per la sostenibilitat ambiental. Aquest article es planteja l’anàlisi d’iniciatives productives que, des de les àrees rurals de Castelló, hem identificat amb el concepte de Nova Ruralitat i de quina manera els seus discursos harmonitzen amb la sostenibilitat ambiental. L’enfocament teòric revisa un marc on s’exposen les accions del conservacionisme propi de les àrees protegides i del desenvolupament rural, com també les noves concepcions que reforcen els enfocaments que donen veu i valor a les mirades des del rural. I això sense perdre de vista un context institucional supralocal que concentra serveis i infraestructures a les ciutats al temps que genera normatives que segueixen desequilibrant el territori valencià. El bastiment d’una ciutadania rural conscient del canvi climàtic alhora que esperonada a la participació en els processos institucionals esdevé una de les claus d’una sostenibilitat ambiental que ha de recolzar-se sobre una altra sostenibilitat: la social al rural.